Martin Lister
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 abril 1639 Buckinghamshire (Anglaterra) |
| Mort | 2 febrer 1712 (Julià) (72 anys) Epsom (Anglaterra) |
| Sepultura | Clapham Church |
| Ciutadania | britànic |
| Formació | St John's, Cambridge |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, geòleg, naturalista |
| Membre de | Royal Society |
| Família | |
| Cònjuge | Hannah Parkinson Jane Cullen |
| Fills | Susanna Lister (  ) Hannah ParkinsonAnne Lister ( ) Hannah Parkinson |
| Pares | Martin Lister i Susanna Temple |
Premis | |
Martin Lister (Buckinghamshire, 12 d'abril de 1639 - Epsom, 2 de febrer de 1712 (Julià)) FRS va ser un naturalista i un metge.
Biografia
Lister nasqué a Radcliffe, a prop de Buckingham, era fill de sir Martin Lister, representant per Brackley en el Long Parliament i de la seva esposa Susan Temple, filla de sir Alexander Temple. Lister també era nebot de James Temple, el regicida, i també de sir Matthew Lister, metge d'Anna de Dinamarca, esposa de Jaume I d'Anglaterra, i de Carles I d'Anglaterra. També era oncle de Sarah Churchill, duquessa de Marlborough, amb qui va mantenir correspondència tota la seva vida.[1]
Lister va ser educat a Melton, Leicestershire i el seu tutor va ser Mr Barwick. El 1658 es va matricular en el St John's College, Cambridge. Es va graduar l'any següent i va ser elegit fellow de la Royal Society el 1660.[2] El 1668 viatjà a França per estudiar medicina i es va establir a York el 1670 per practicar-la.[2]
Lister va comprar Carlton Hall a Craven al West Riding de Yorkshire.
Va ser el metge de la reina Anna des del 1709 fins a la mort d'ell.[2]
Lister va tenir una correspondència escrita prolífica. Més de 2.000 cartes escrites per ell es conserven i es troben a la Bodleian Library d'Oxford i en altres llocs. Algunes es poden consultar a internet en línia.[3]
Obra científica
Lister contribuí amb nombrosos articles a la revista Philosophical Transactions. Les seves obres principals són Historiae animalium Angliae tres tractatus (1678) la qual va ser la primera obra organitzada i sistematitzada de conquiliologia (conquilles);[4] Historiae Conchyliorum (1685 1692) i Conchyliorum Bivalvium (1696). Tanmateix creia que els fòssils eren imitacions inorgàniques produïdes en les roques.
Charles Lyell es refereix a Lister en la seva obra Principles of Geology
La morfologia de la Lluna, Dorsa Lister, el commemora.
Publicacions
- Histories Animalium Angliae tres tractatus, &ct, 1678.
- Goedartii Historia Insectorum cum notis, 1682.
- De Fontibus medicinalibus Angliae, 1682.
- Historiae Conchyliorum, 1685
- Exercitatio Anatomica, in qua de Cochlcis agitur, 1694.
- Cochlearum ct Linacum exercitatio Anatomica, 1695.
- Conchyliorum bivalvium utriusque aquae exercitatio Anatomica tertia, 1696.
- Exercitationes Medicinales, &tc, 1697.
- Journey to Paris, c. 1699
Referències
- ↑ Roos, 2011, p. 49.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hutton, Show i Pearson, 1809, p. 556.
- ↑ Early Modern Letters Online
- ↑ Historiae Conchyliorum, Vol. 1 and 2 (1685)[Enllaç no actiu] - digital facsimile, Linda Hall Library]
Fonts
- Roos, Anna Marie. Web of Nature: Martin Lister (1639-1712), the First Arachnologist. Brill Academic Publishers, 2011.
- Hutton; Show, Gerge; Pearson, Richard. The Philosophical transactions of the Royal Society 1665-1672: 1665-1672, 1809.
- Geoffrey Keynes. Dr. Martin Lister: A bibliography. St Paul's Bibliographies (RU). ISBN 0-906795-04-4. (Inclou il·lustracions fetes per l'esposa de Lister).
- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.