Mas Casanovas

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Imatge
DadesTipusEdifici escolar Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Baix Guinardó (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ N, 2° 10′ E / 41.41°N,2.17°E / 41.41; 2.17
Bé integrant del patrimoni cultural catalàId. IPAC30253 Modifica el valor a Wikidata ActivitatOcupantEscola Mas Casanovas Modifica el valor a Wikidata

L'Hotel Casanovas és un edifici del Baix Guinardó, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Història i descripció

Terrenys de l'actual carrer de Cartagena, davant l'Hospital de Sant Pau, amb l'Hotel Casanovas al fons

El Mas Casanovas era una casa pairal amb una mina d'aigua visitada pels veïns de la zona per la seva excel·lent qualitat. Estava situada als dos costats de l'actual carrer de Cartagena i tocava al nord amb la Ronda del Guinardó, i al sud amb la Travessera de Gràcia, que arribava fins l'antiga carretera d’Horta, a tocar de Can Girapells.[2]

A finals del segle xix, hi havia unes vinyes, afectades per la fil·loxera el 1881. La part baixa de la finca era dedicada a conreus de secà, sobretot llegums i gra, a més d'arbres fruiters.[2] El 1901, la propietària Montserrat de Casanovas i Fernández de Landa (1860-1948), casada amb Pere Fargas i Sagristà,[3] la va vendre als administradors de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que la van enderrocar.[2]

El 18 de novembre de 1900 s'hi va inaugurar al costat el primer camp de futbol del Barça. Al cap es va traslladar al passeig de Maragall.[3]

L'Hotel Casanovas, de categoria de luxe i amb 32 habitacions, era un lloc per fer salut encara que també tenia altres pràctiques, i els jugadors del Barça l'utilitzaven com a vestuari. El 1934 va reconvertir-se en escola amb el nom de Pablo Iglesias i també durant un cert temps en caserna de la Guàrdia Civil. Al franquisme va ser escola amb el nom de Bisbe Irurita per canviar a la transició com a IES Mas Casanovas.[3][2]

Tocant al carrer de Cartagena s'hi va trobar un poblat neolític excavat per Josep Colomines l'any 1931. Van trobar-se unes cavitats circulars de dos metres que segurament eren la base de les cabanes. Molt a prop també va descobrir-se un cementiri paleocristià, excavat l'any 1983 i també el 1998. Després de la Guerra Civil espanyola s'hi van instal·lar-se unes barraques, que van durar fins al 1974.[3]

Vegeu també

  • Can Fargas

Referències

  1. ↑ «Mas Casanovas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mas Casanovas». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «7. Mas Casanovas (camp de futbol i barraques)». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 01-02-2014.

Bibliografia

  • Corbera Palau, Joan «El mas Casanovas: senyors, pagesos, rajolers, veïns». El Pou, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, 10, 2020, pàg. 44-57.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mas Casanovas
  • «MAS CASANOVAS I L'HOTEL DE LA FUENTE CASANOVAS». Memòria dels barris (blog), 09-12-2010.