Navantia
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | empresa estatal empresa de construcció naval | ||||
Indústria | indústria armamentística i construcció naval | ||||
Forma jurídica | societat per accions | ||||
Història | |||||
Reemplaça | IZAR Societat Espanyola de Construcció Naval | ||||
Creació | 1r gener 2005 | ||||
Activitat | |||||
Produeix | vaixell de guerra, submarí, patruller, portaavions, fragata, corbeta, cuirassat, offshore (en) , energia renovable, tanc cisterna i ro-ro | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Empleats | 4.547 (2022) | ||||
Entitat matriu | Societat Estatal de Participacions Industrials | ||||
Propietat de | Govern d'Espanya | ||||
Filial | Navantia Sistemas (en) | ||||
Indicador econòmic | |||||
Ingressos totals | 1.240 M$ (2018) | ||||
Lloc web | navantia.es | ||||
Navantia és una societat pública espanyola dedicada a la construcció naval militar creada el 2005 com a resultat de la segregació dels actius militars de l'empresa pública Grup IZAR.
Història
La trajectòria de Navantia arrenca el 1730 amb la creació dels històrics arsenals militars de Ferrol, Cartagena i La Carraca, les drassanes de la qual estaven destinats a construir i reparar els vaixells de l'Armada Espanyola.
En 1908 aquestes drassanes van passar a formar part de la Societat Espanyola de Construcció Naval (La Naval) a la qual també van pertànyer drassanes civils com Matagorda (Puerto Real) o Sestao, posteriorment integrats a AESA. Al final de la Guerra Civil Espanyola, l'Estat es va fer càrrec dels arsenals militars i el 1947 es va constituir l'Empresa Nacional Bazán, que va néixer com una empresa de construcció naval que depenia de tecnologia estrangera. Amb posterioritat, Bazán va començar a desenvolupar els seus propis projectes de vaixells.
En 2000, neix Izar, com a resultat de la fusió entre Astilleros Españoles (AESA), societat que aglutinava les drassanes públiques civils i l'Empresa Nacional Bazán. Al desembre de 2004 la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), màxima accionista i gestora del grup, decideix la segregació de la branca militar d'Izar, creant al març de 2005 la societat Navantia, encaminada a aconseguir una major eficàcia empresarial.
Els mateixos dics i graderies que avui donen vida als vaixells més capdavanters com fragates de les classes Álvaro de Bazán o Fridtjof Nansen, i submarins de les classes Scorpène i S-80 van ser testimonis del naixement del primer submarí de propulsió elèctrica del món, l'Isaac Peral, i de la construcció del primer vaixell espanyol amb propulsió per turbines de gas, el portaavions Príncipe de Asturias, entre altres fites.
Centres de producció
Les oficines centrals de la societat Navantia estan situades a Madrid i els centres de producció es troben en:
- Ria de Ferrol: Ferrol i Fene
- Badia de Cadis: Cadis, Puerto Real i San Fernando
- Cartagena
Vaixells construïts (2005- actualitat)
Submarins
- Classe Scorpène:
- Armada de Xile: 50%, juntament amb les drassanes franceses DCNS
- General O'Higgins (SS-23)
- General Carrera (SS-22)
- Reial Armada de Malàisia: 50%, juntament amb les drassanes franceses DCNS
- KD Tunku Abdul Rahman
- KD Tun Razak
- Armada de Xile: 50%, juntament amb les drassanes franceses DCNS
Fragates
- Classe Álvaro de Bazán: les tres primera unitats van ser construïdes per Izar
- Méndez Núñez (F-104)
- Cristóbal Colón (F-105)
- Classe Fridtjof Nansen: modificació de la classe Álvaro de Bazán per a l'Armada Reial de Noruega
- KNM Fridtjof Nansen (F310)
- KNM Roald Amundsen (F311)
- KNM Otto Sverdrup (F312)
- KNM Haelge Ingstad (F313)
- KNM Thor Heyerdahl (F314)
Vaixell d'Aprovisionament en Combat
- Cantabria (A-15)
Corbetes
- Classe Guaiquerí: construïdes per a l'Armada Nacional de Veneçuela
- ANBV Guaiquerí (PC-21)
- ANBV Warao (PC-22)
- ANBV Yecuana (PC-23)
- ANBV Kariña (PC-24)
Patrullers
- Classe Meteoro
- Meteoro (P-41)
- Rayo (P-42)
- Relámpago (P-43)
- Tornado (P-44)
- Classe Guaicamuto: patrullers construïts per a l'Armada Nacional de Veneçuela
- ANBV Guaicamuto (GC-21)
- ANBV Yavire (GC-22)
- ANBV Naiguata (GC-23)
Llanxes de desembarcament
- Tipus LCM-1I: els dos prototips van ser construïdes per Izar
- L-603
- L-604
- L-605
- L-606
- L-607
- L-608
- L-609
- L-610
- L-611
- L-612
- L-613
- L-614
- 4 llanxes del tipus LCM-1I per a la Reial Marina Australiana
Vaixells d'assalt amfibi
- Juan Carlos I (L-61)
- Classe Canberra: vaixells derivats del Juan Carlos I (L-61) per a l'Armada Reial Australiana (a construir 80% a Ferrol, 20% a Austràlia)
- HMAS Canberra (L02)
- HMAS Adelaide (L01)
Vaixells Ro-Ro
- Acciona Trasmediterránea
- José María Entrecanales
- Superfast Baleares
Vaixells en construcció
Submarins
- Classe Isaac Peral
- Isaac Peral (S-81)
- Narcís Monturiol (S-82)
- Cosme García (S-83)
- Mateo García dels Reis (S-84)
Destructors
- Classe Hobart: vaixells derivats de la classe Álvaro de Bazán per a l'Armada Reial Australiana (disseny i equips essencials Navantia a més de 6 blocs per vaixell a Ferrol; resta de blocs i muntatge a Austràlia)
- HMAS Hobart (DDGH 39)
- HMAS Brisbane (DDGH 41)
- HMAS Sydney (DDGH 42)
Llanxes de desembarcament
- 8 llanxes del tipus LCM-1I per a la Reial Marina Australiana
Referències
- «Navantia». SEPI.es. Arxivat de l'original el 2013-07-05. [Consulta: 15 gener 2013].