Pascal Bruckner

Plantilla:Infotaula personaPascal Bruckner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 desembre 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat París VII - Denis Diderot - filosofia (–1975)
Lycée Henri-IV Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRoland Barthes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista, guionista, assagista, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut d'Estudis Polítics de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
comité de lecture des éditions Grasset (en) Tradueix
Cercle de l'Oratoire (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Vladimir Jankélévitch, Roland Barthes, Jean-Paul Sartre, Albert Camus, Karl Jaspers i Raymond Aron Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2012)  Premi del llibre incorrecte
  • (1997)  Premi Renaudot
  • (1995)  premi Médicis d'assaig Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0115685 Allocine: 83525 Allmovie: p316249 Goodreads author: 67062 Modifica el valor a Wikidata

Pascal Bruckner (francès: [bʁyknɛʁ]; (París, 15 de desembre de 1948) és un escriptor francès. És considerat un dels pensadors més influents de la dècada dels 1970 i 1980. És conegut per les seves crítiques a la societat i cultura francesa. Ha estat professor convidat a la Universitat de San Diego (Califòrnia), a la Universitat de Nova York i a l'Institut d'études politiques de París. Des del 1987, col·labora a Le Nouvel Observateur. És autor de diverses obres de ficció i d'assaig, entre les quals destaquen El nuevo desorden amoroso (Anagrama, 2001), La euforia perpetua. Sobre el deber de ser feliz (Tusquets, 2001) i Miseria de la prosperidad. La religión del mercado y sus enemigos (Tusquets, 2003).[1]

Publicacions

  • Parias: roman, Seuil, 1985, ISBN 978-2-02-008732-2.
  • Lunes de fiel: roman, Seuil, 1981, ISBN 978-2-02-005856-8.
  • Evil angels: a novel, Grove Press, 1987, ISBN 978-0-394-54138-9.
  • Les voleurs de beauté: roman, B. Grasset, 1997.
  • Lunes de fiel: roman, Seuil, 1981, ISBN 978-2-02-005856-8.
  • Le divin enfant: roman, Seuil, 1992, ISBN 978-2-02-013215-2.
  • The Divine Child, Rupa & Co., 2005, ISBN 978-81-291-0302-4.
  • La tentation de l'innocence, Grasset, 1995, ISBN 978-2-253-13927-0.
  • Temptation of innocence. Algora Publishing, 2000. ISBN 978-1-892941-56-5. 
  • Le Sanglot de l'Homme blanc, Éditions du Seuil, 1983; Simon & Schuster, 1986, ISBN 978-0-02-904160-4.
  • The Tears of the White Man: Compassion As Contempt, The Free Press, 1986, ISBN 978-0-02-904160-4.
  • La tyrannie de la pénitence, Grasset, 2006, ISBN 978-2-246-64161-2.
  • The Tyranny of Guilt. Princeton University Press, 2010. ISBN 978-0-691-14376-7. 
  • Perpetual Euphoria: On the Duty to Be Happy. Princeton University Press, 2011. ISBN 978-0-691-14373-6. 
  • The Fanaticism of the Apocalypse: Save the Earth, Punish Human Beings,[2] ISBN 9780745669762.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pascal Bruckner
  1. «Pascal Bruckner». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
  2. «PolityBooks.com». Arxivat de l'original el 2013-06-27. [Consulta: 4 maig 2014].
Registres d'autoritat