Pere Roig Noguera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1615  Llucmajor (Mallorca) |
| Mort | 1683 (67/68 anys) Pamplona (Navarra) |
| Bisbe de Pamplona | |
| 22 desembre 1670 – 10 febrer 1683 ← Andrés Girón (en)  – Juan Grande Santos de San Pedro → Diòcesi: bisbat de Pamplona | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1671–), sacerdot catòlic (1635–) |
| Orde religiós | Franciscans i Orde de Frares Menors |
Fra Pere Roig i Noguera (Llucmajor, Mallorca, 1615 - Pamplona, 1683) fou un franciscà mallorquí. El 1631 fra Pere Roig professà de franciscà al convent de Palma. Cursà filosofia i teologia a la Universitat Lul·liana. El 1647 anà a Roma com a comentarista de filosofia i Lletres. El 1654 fou provincial franciscà a Mallorca. Impulsà l'erecció i l'ampliació d'alguns convents, destacant el de Sant Bonaventura de Llucmajor. Fou un notable predicador i director de consciències. Traslladat a Madrid el 1668, fou qualificador del Sant Ofici i confessor de Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV), que el feu bisbe de Pamplona el 1670.[1] El 13 d'agost de 1961 l'Ajuntament de Llucmajor el declarà fill il·lustre. És, també, fill il·lustre de Mallorca.[2]
Referències
- ↑ «Pere Roig Noguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 14. Palma: Promomallorca, p. 359. ISBN 84-8661702-2.