Pierre Chenal

Plantilla:Infotaula personaPierre Chenal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Philippe James Cohen Modifica el valor a Wikidata
5 desembre 1904 Modifica el valor a Wikidata
àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
La Garenne-Colombes (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFlorence Marly (1937–1955) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0155469 Allocine: 6847 Allmovie: p84812 TMDB.org: 33797 Modifica el valor a Wikidata

Pierre Chenal (francès: [ʃənal]; 5 de desembre de 1904 - 23 de desembre de 1990) va ser un director i guionista francès que va florir durant la dècada de 1930. Es va casar amb l'actriu de cinema francesa d'origen txec Florence Marly de 1937 a 1955.

Treball

Chenal era més conegut pels thrillers de cinema negre com la pel·lícula de 1937 L'Alibi, on va treballar amb Erich von Stroheim i Louis Jouvet.[1] El 1939 va dirigir Le Dernier Tournant, la primera de les moltes adaptacions cinematogràfiques de la famosa novel·la de James M. Cain, El carter sempre truca dues vegades.

Chenal era jueu i es va veure obligat el 1942 a fugir de l'França ocupada amb la seva dona, l'actriu txeca Florence Marly, cap a Amèrica del Sud.[2] Va fer un nombre de pel·lícules mentre vivia a l’Argentina i més a França després de la guerra; però el seu treball de postguerra mai va aconseguir l'èxit i la popularitat dels seus esforços d'abans de la guerra.[3]

Filmografia

Cartell estatunidenc de Native Son (1951).
  • 1927 : Paris Cinéma - curtmetratge, assistit per Jean Mitry
  • 1928 : Coup de dés - curtmetratge, interpretat per Edmond T. Greville
  • 1929 : Une cité du cinéma - curtmetratge
  • 1930 : Architecture d'aujourd'hui, Bâtir i Trois chantiers - curtmetratges
  • 1931 : Un illustre moderne - curtmetratge
  • 1932 : Pour un piano - curtmetratge
  • 1932 : Les Petits Métiers de Paris - curtmetratge
  • 1932 : Le Martyre de l'obèse
  • 1933 : La Rue sans nom (segons la novel·la de Marcel Aymé La Rue sans nom)
  • 1935 : Crime et châtiment
  • 1936 : Les Mutinés de l'Elseneur (d'après le roman homonyme The Mutiny of the Elsinore de Jack London, 1914)
  • 1937 : L'Homme de nulle part (segons la novel·la Il fu Mattia Pascal de Luigi Pirandello), codirigida amb Christian Stengel
  • 1937 : L'Alibi
  • 1938 : L'Affaire Lafarge
  • 1938 : La Maison du Maltais
  • 1939 : Le Dernier Tournant
  • 1943 : Todo un hombre
  • 1944 : Se abre el abismo
  • 1944 : El muerto falta a la cita
  • 1946 : Viaje sin regreso
  • 1946 : La Foire aux chimères
  • 1948 : Clochemerle (segons Gabriel Chevallier)
  • 1951 : Native son (segons el conte Native son de Richard Wright i amb Richard Wright)
  • 1952 : El Ídolo
  • 1954 : Confesiones al amanecer
  • 1956 : Section des disparus
  • 1958 : Rafles sur la ville
  • 1958 : Les Jeux dangereux
  • 1959 : La Bête à l'affût
  • 1960 : Les Nuits de Raspoutine
  • 1963 : L'assassin connaît la musique...
  • 1970 : Les Libertines[4]
  • 1985 : Le hasard mène le jeu[5] - curtmetratge

Bibliografia

  • Chenal, Pierre, Souvenirs du cinéaste, filmographie, temoignages, documents (Collection 24 souvenirs/seconde), [Autobiography, French Edition, Paperback], Dujarric, en collaboration avec les Amis de Ciné-sous-Bois, Aulnay-sous-Bois, 1987, ISBN 2-85947-043-3
  • Chenal, Pierre, La dernière tempête (L'Aventure vécue), [French Edition, Paperback], Flammarion, Paris, 1975, ISBN 2-08-065015-7

Referències

  1. L’Alibi at Films de France
  2. Sadoul, Georges (1972), Dictionary of Film Makers, Translated, edited, and updated by Peter Morris, University of California Press, Berkeley, CA, ISBN 0-520-02151-7
  3. Pierre Chenal at the Internet Movie Database
  4. Pierre Chenal és el primer director de l’aquesta pel·lícula eròtica rodada a Espanya, signat per Dave Young i interpretada per Robert Hossein.
  5. Durant una entrevista amb Jean Douchet, el 1984, sobre Le hasard mène le jeu, concreta: “Fa vint anys que estic jubilat»

Enllaços externs

Registres d'autoritat