Província de Sidi Ifni
إقليم سيدي إفني (ar) ⵜⴰⵎⵏⴱⴰⴹⵜ ⵏ ⵉⴼⵏⵉ (zgh) | ||||
| ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Monarquia constitucional | Marroc | |||
Regió | Guelmim-Oued Noun | |||
Capital | Sidi Ifni | |||
Conté la subdivisió | Ait Erkha Anfeg Arbaa Ait Abdellah Boutrouch Ibdar Imi N'Fast Lakhsas Mesti Mirleft Sbouya Sebt Ennabour Sidi Abdallah Ou Belaid Sidi H'saine Ou Ali Sidi Ifni Sidi M'bark Tangarfa Tighirt Tioughza Tnine Amellou | |||
Població humana | ||||
Població | 115.691 (2014) (30,52 hab./km²) | |||
Llars | 25.308 (2014) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 3.791 km² | |||
Limita amb | ||||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Identificador descriptiu | ||||
Fus horari | UTC+01:00 | |||
ISO 3166-2 | MA-SIF | |||
Lloc web | cpsidiifni.ma |
La província de Sidi Ifni (àrab: إقليم سيدي إفني, iqlīm Sīdī Ifnī; amazic estàndard marroquí: ⵜⴰⵎⵏⴰⵜⵜ ⵏ ⵉⴼⵏⵉ, tamnatt n Ifni) és una de les províncies del Marroc, part de la regió de Guelmim-Oued Noun. Té una superfície de 18.428 km² i 127.781 habitants censats en 2004. La seva capital és Sidi Ifni. Comprèn la major part del territori de l'antiga província d'Ifni sota protectorat espanyol. El 81 % de la població és rural. Limita amb la província de Tiznit al nord, amb la província de Tata a l'est, amb la província de Guelmim al sud i l'oceà Atlàntic a l'oest.
Fou creada l'11 de juny de 2009[1] per desmembrament de la província de Tiznit.[2]
Divisió administrativa
Comuna | Tipus | Població (2004) |
---|---|---|
Anfeg | comuna rural | 8.093 |
Arbaa Ait Abdellah | comuna rural | 3.921 |
Ait Erkha | comuna rural | 5.842 |
Boutrouch | comuna rural | 4.496 |
Ibdar | comuna rural | 5.194 |
Imi N'Fast | comuna rural | 2.781 |
Lakhsas | comuna urbana | 4.194 |
Mesti | comuna rural | 3.548 |
Mirleft | comuna rural | 7.026 |
Sbouya | comuna rural | 5.028 |
Sebt Ennabour | comuna rural | 8.329 |
Sidi Abdallah Ou Belaid | comuna rural | 5.233 |
Sidi H'saine Ou Ali | comuna rural | 6.960 |
Sidi Ifni | comuna urbana | 19.967 |
Sidi M'bark | comuna rural | 6.932 |
Tangarfa | comuna rural | 5.471 |
Tighirt | comuna rural | 7.879 |
Tioughza | comuna rural | 12.268 |
Tnine Amellou | comuna rural | 4.534 |
Composició tribal
Al territori hi vivia dues confederacions tribals enemigues, els Aït Baâmrane i els Lakhsass. La dels Aït Baâmrane és formada per sis tribus:[3]
- Sbouya, al voltant de la comuna de Sbouya ;
- Mesti (o Imestiten), entre Mesti i la vila de Sidi Ifni ;
- Aït Elkhoms, establida al territori entre Mesti a l'oest, Tangarfa a l'est, Imi N'Fast al sud i Tioughza al nord ;
- Aït Boubker, entre el nord de la vila de Sidi Ifni, el sud del caïdat de Mirleft i l'oest del caïdat de Tioughza ;
- Aït Iazza, ocupant la part est del caïdat de Tioughza ;
- Aït Abdallah, present als voltants de la comuns rural d'Arbaa Aït Abdallah i al nord de la comuns rural de Tangarfa.
La tribu dels Lakhsass està dividida en 4 fraccions:[4]
- Aït Bou Yassine, al centre del territori de la comuna de Sidi M'bark ;
- Aït Bou Iffoulen, al voltant de la vila de Bouizakaren, al sud del territori de la comuna de Sidi H'saine Ou Ali ;
- Aït I'arba, al voltant de la vila de Lakhsass i al nord del territori de la comuna de Sidi H'saine Ou Ali ;
- Aït I'laten, al nord del territori de la comuna de Sidi M'bark.
Referències
- ↑ PDF «Còpia arxivada». Bulletin officiel du Royaume du Maroc, 5744, juin 2009, pàg. 1017. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2009. ISSN: 0851-1217 [Consulta: 13 novembre 2011].
- ↑ El cens de 2004 population.pdf Arxivat 2019-04-08 at Wikiwix permet veure que les comunes de Sidi Ifni formaven part de la de Tiznit.
- ↑ Romain Simenel, « L'origine est aux frontières - Espace, histoire et jihad chez les Aït Ba'amran du Sud marocain », dans : Transcontinentales, n.3 (2006). (Article en ligne : http://transcontinentales.revues.org/566)
- ↑ [enllaç sense format] http://www.ircam.ma/doc/publica/etude-anthropologique1.pdf Arxivat 2014-02-27 a Wayback Machine.
Bibliografia
- PDF Ministère de l'Intérieur. Monographie de la province de Sidi Ifni. centre régional d'investissement de Souss-Massa-Drâa, 2010, p. 19. Arxivat 2011-12-11 at WebCite