Rafael Madueño i Sedano
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 març 1949  (75 anys)Còrdova (Espanya) |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 17 setembre 1986 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) ← Joan Casanelles i Ibars Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Dades personals | |
| Residència | Tiana |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | sindicalista, polític, treballador de banca |
| Ocupador | Grupo Santander La Caixa |
| Partit | Partit dels Socialistes de Catalunya (1978–) |
| Membre de | Unió General de Treballadors (1977–) Unió Sindical Obrera (–1977) Assemblea de Catalunya Convergència Socialista de Catalunya |
Rafael Madueño i Sedano (Còrdova, 21 de març de 1949) és un polític català d'origen andalús.
Biografia
Fill d'un pastor de cabres, el 1959 s'establí amb la seva família a Badalona. El 1964 començà a treballar en la Banca Industrial de Barcelona i començà a militar a la Unió Sindical Obrera (USO), de la que en fou dirigent de 1968 a 1977, i participant en les lluites sindicals d'aquells anys. Alhora es llicencià en història moderna i contemporània a la Universitat de Barcelona. Posteriorment treballà al Banco de Santander i a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.[1]
El 1975 s'integrà en Convergència Socialista de Catalunya, fou impulsor de l'Assemblea de Catalunya a Badalona i de la primera manifestació legal a favor de l'Amnistia en 1976. El 1977 s'integrà en la UGT de Catalunya (de la que en fou secretari d'acció sindical el 1978-1980) i el 1978 participà en la fundació del PSC-PSOE. En 1979 fou membre del primer consell de treball de la Generalitat provisional. Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 i 1992. Ha estat vicepresident de la Comissió d'Indústria, Energia, Comerç i Turisme del Parlament de Catalunya de 1988 a 1992 i vicepresident de la Comissió d'Investigació sobre el Cas Casinos.[2] El 1987 fou membre del Consell Econòmic i Social de l'Ajuntament de Badalona.
Ha estat membre de Depana, Aigua Viva i Besòs Viu. Després fou secretari general de MED Forum i membre de la Comissió Mediterrània de Desenvolupament Sostenible.[3] Actualment és president de la Fundació EcoMediterrània.[4]
Referències
Enllaços externs
- Diputats al Parlament de Catalunya a La Vanguardia, 31 de maig de 1988
- Entrevista Arxivat 2010-07-03 a Wayback Machine. a Memòria Històrica de la UGT