Ratpenat de nas tubular de l'illa Negros

Ratpenat de nas tubular de l'illa Negros

Nyctimene rabori
Estat de conservació
Espècie amenaçada
UICN	14953
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Chiroptera
Família	Pteropodidae
Gènere	Nyctimene
Espècie	Nyctimene rabori (Heaney & Peterson, 1984)[1][2]
Distribució

El ratpenat de nas tubular de l'illa Negros (Nyctimene rabori) és una espècie de ratpenat pertanyent a la família Pteropodidae, que fou descobert per a la ciència l'any 1984.^[3]

• Fa 142 mm de llargària total, amb una cua de 25 mm, orelles de 20 mm, avantbraços de 76 mm i una envergadura alar de 55 cm.
• Les femelles són de color marró daurat clar o beix, mentre que els mascles presenten una coloració marró xocolata fosca.
• Orificis nasals tubulars de 6 mm de llarg i separats l'un de l'altre.
• Tots dos sexes tenen una franja fosca que s'estén des dels muscles fins a la cua i taques clares a les orelles i les ales.^[3][4]

Les femelles donen a llum una cria cada any entre l'abril i el maig. Les femelles joves esdevenen prenyades al voltant dels 7-8 mesos d'edat i pareixen el seu primer cadell 4 o 5 mesos més tard. En canvi, els mascles arriben a la maduresa sexual una mica més tard que les femelles (al voltant d'un any d'edat). La lactància dura entre 3 i 4 mesos.^[3][5][6]

És probable que mengi fruites i, potser també, insectes. Hom creu que és un dispersor de llavors dels arbres fruiters i que ajuda a controlar les poblacions de plagues d'insectes.^[3]

Viu a les capçades de les zones forestals de clima tropical.^[3]

És un endemisme de les illes Filipines: Negros (la subpoblació més nombrosa), Cebú i Sibuyan.^{[3][5][7][8][9]}

Dorm al bosc (mai en coves), poques vegades vola lluny del seu lloc habitual i gairebé mai s'aventura en terres d'ús agrícola.^[10]

Les activitats humanes (principalment, la desforestació i la tala il·legal) han causat la pèrdua de bona part de l'hàbitat forestal d'aquesta espècie i això ha provocat que d'ençà de la dècada de 1950 la seva població hagi minvat dràsticament. Avui en dia, hom creu que no n'hi ha més de 2.500 exemplars i cap subpoblació depassa els 250 individus.^[11][3][5]

• Altringham, J.D., 1996. Bats - Biology and Behaviour. Oxford University Press, Oxford.
• Groombridge, B. (ed.), 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
• Heaney, L.R. i Heideman, P.D., (1987). Philippine Fruit Bats: Endangered and Extinct. BATS Magazine, 5(1): 3-5.
• IUCN Conservation Monitoring Centre, 1986. 1986 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
• UICN, 1990. Llista Vermella d'Animals Amenaçats de la UICN 1990. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
• Mickleburgh, S.P. et al., 1992. Old World Fruit Bats - An Action Plan for their Conservation. IUCN/SSC, Gland, Suïssa.
• Nowak, R.M., 1994. Walker's Bats of the World. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
• Olson & Dinerstein, 1998. The Global 200: a representation approach to conserving the Earth's most biologically valuable ecoregions. Cons. Biol. 12:502.
• Simmons, N. B., 2005. Order Chiroptera. A: D. E. Wilson i D. M. Reeder (eds), Mammal Species of the World, pàg. 312-529. The Johns Hopkins University Press, Baltimore, MD.
• Wilson, Don E. i DeeAnn M. Reeder, eds., 1993. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 2a edició. Smithsonian Institution Press. Washington DC. xviii + 1207. ISBN 1-56098-217-9.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• BioLib (anglès)