Robert Bunsen
Nom original | (de) Robert Wilhelm Bunsen |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 31 març 1811 Göttingen (Alemanya) |
Mort | 16 agost 1899 (88 anys) Heidelberg (Alemanya) |
Sepultura | Bergfriedhof |
Residència | Gran Ducat de Baden |
Formació | Universitat de Göttingen - química (1828–) |
Director de tesi | Friedrich Stromeyer |
Activitat | |
Camp de treball | Química |
Lloc de treball | Göttingen Breslau Marburg Heidelberg |
Ocupació | químic, professor d'universitat, professor, inventor, físic, experimentador |
Ocupador | Universitat de Breslau Universitat de Marburg Universitat de Heidelberg Universitat de Göttingen |
Membre de | Association for Natural History in the Duchy of Nassau (en) (1881–) Accademia Nazionale dei Lincei (1875–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1864–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1864–) Acadèmia de Ciències de Rússia (1862–) Royal Society (1858–) Acadèmia de Ciències de Göttingen (1855–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1851–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1849–) Académie nationale de médecine Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria |
Alumnes | Fritz Haber, Jacques-Louis Soret, Dmitry Lachinov (en) , Rudolf Benedikt (en) , Ludwig Mond, Walther Hempel (en) i Adolf von Baeyer |
Obra | |
Estudiant doctoral | Viktor Meyer, Adolph Wilhelm Hermann Kolbe, Edward Frankland, Georg Ludwig Carius, Carl James Peter Graebe, Adolf von Baeyer, Philipp Lenard, Albert Ladenburg, Adolf Lieben, Heinrich Weber, Loránd Eötvös, Johann August Streng (en) , Georg Ludwig Carius, Thomas Edward Thorpe, Francis Robert Japp i Walther Hempel (en) |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Pare | Christian Bunsen |
Germans | Gustav Bunsen |
Premis
| |
Signatura | |
Robert Wilhelm Eberhard Bunsen (Göttingen, 31 de març de 1811 - Heidelberg, 16 d'agost de 1899)[1] fou un químic que va néixer a Göttingen, Alemanya. Va perfeccionar el cremador, que duu el seu nom, inventat pel físic i químic Michael Faraday, i va treballar en l'espectroscòpia d'emissió dels cossos calents.
L'amistat de Bunsen amb Kirchhoff, iniciada l'any 1850 a Breslàvia, va originar grans resultats científics.
Va descobrir el cesi i el rubidi amb el seu espectroscopi.[2] Bunsen era el més jove dels quatre fills de Christian Bunsen (1770-1837), Cap de Biblioteca i professor de Filologia Moderna de la Universitat de Göttingen. La bunsenita és un mineral de la classe dels òxids que s'anomena d'aquesta manera en honor seu.[3]
Referències
- ↑ Asimov, Isaac. «Bunsen, Robert Wilhelm von». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología: la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 303. ISBN 8429270043.
- ↑ «Robert Wilhelm Bunsen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 octubre 2021].
- ↑ «Bunsenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 abril 2016].
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |