Sacrifici (pel·lícula)

Sacrifici

Le Sacrifice
Fitxa
Direcció	Andrei Tarkovski
Protagonistes	Erland Josephson Susan Fleetwood Allan Edwall Sven Wollter Valérie Mairesse Birgit Carlstén
Dissenyador de producció	Andrei Tarkovski
Guió	Andrei Tarkovski
Música	Johann Sebastian Bach
Fotografia	Sven Nykvist
Muntatge	Andrei Tarkovski i Michal Leszczylowski
Distribuïdor	Sandrew Metronome i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Suècia, França i Regne Unit
Estrena	9 maig 1986
Durada	149 min
Idioma original	suec anglès francès
Subtitulat en català	Sí
Color	en color
Format	1.66:1
Descripció
Gènere	drama
Qualificació MPAA	PG
Tema	Tercera Guerra Mundial, religiositat i sacrifici
Lloc de la narració	Suècia
Època d'ambientació	dècada del 1980
Premis i nominacions
Nominacions	candidata internacional als Premis Oscar (1987)
Premis	Gran Premi del jurat de Canes (1986) premi Greta (1986) Guldbagge a la millor pel·lícula (1986)

Sacrifici (títol original: Offret) és la darrera pel·lícula del director rus Andrei Tarkovski, el qual va morir poc després de finalitzar-la, el 1986. La producció, sueco-britànico-francesa, pretén ser una reflexió sobre la importància i les conseqüències que comporta fer una promesa. S'ha subtitulat al català.^[1]

Alexander ha deixat enrere la seva carrera d'actor i viu isolat amb la seva família en una illa escandinava.^[2]

Pel seu aniversari, Alexander acompanya el seu fill a la ribera. Mentre hi planten junts un arbre, el fill -que no parla després d'haver sigut sotmès a una operació al coll- escolta amb atenció el conte que li explica el seu pare, sobre un monjo que planta un arbre mort i el rega amb persistència cada dia fins que finalment acaba florint.

De cop, el carter Otto arriba per tal d'entregar un telegrama a Alexander, i aprofita l'ocasió per posar-se a filosofar sobre el nan de Zarathustra de Nietzsche. Més tard, mestre els convidats van entrant a la casa, és Alexander qui es posa a reflexionar i es qüestiona l'estat de la civilització, el progrés científic i la impotència dels ésser humans.

Mentre els preparatius de la festa progressen, el carter Otto regala un mapa antic d'Europa a Alexander, a qui li agrada col·leccionar fenòmens inexplicables o estranys, dels quals es documenta rigorosament.

De cop, el cel s'ennuvoleix i el sòl comença a tremolar fent vibrar els mobles i la casa mateixa. Els estupefactes hostes no se'n saben avenir i el metge fins i tot ha de posar una injecció a Adelaide, presa d'un atac d'histèria. Abans que la televisió es talli de cop, s'escolta una veu que anuncia "ordre! Cadascú ha de restar on és perquè no hi ha cap lloc a Europa que sigui més segur que el lloc on ens trobem".

Desconcertat, Alexander es posa finalment a resar i promet sacrificar tot el que estima i no pronunciar cap més mot si tot retorna a la situació del matí. Otto, per altra banda, reapareix per convèncer a Aleksander d'anar-se'n al llit amb Maria, per tal de salvar el món.

Ja a la casa on habita ella, Alexander li confessa a Maria l'absurditat de la seva existència i, amb xantatge emocional, la seduiex fins que la jove accedeix als propósits d'Alexander.

Quan l'endemà Aleksander es lleva a casa, tot sembla haver tornat a la situació normal. Després d'haver esmorzat, Alexander aprofita l'absència de la seva esposa i hostes per tal de complir la promesa del dia anterior, tot calant foc a casa seva.

Abans que les darreres flames deixen completament carbonitzada la mansió, un cotxe de l'hospital psiquiàtric apareix per emportar-se'n a Aleksandre.^[3]

• Erland Josephson: Alexander
• Susan Fleetwood: Adelaide
• Allan Edwall: Otto
• Guðrún Gísladóttir: Maria
• Sven Wollter: Victor
• Valérie Mairesse: Julia
• Filippa Franzén: Marta
• Tommy Kjellqvist: Gossen (Little Man)
• Per Källman, Tommy Nordahl: conductors ambulància

• Comparació de 5 edicions diferents de la pel·lícula, en DVD (anglès)
• Sacrifici Arxivat 2009-06-01 a Wayback Machine. a nostalghia.com (anglès)