Sant Esteve d'Estagell

EpònimEsteve màrtir DadesTipusEsglésia parroquialCaracterístiquesEstil arquitectònicRomànic i barrocMaterialPedra i maonsAltitud75,7 m Localització geogràficaEntitat territorial administrativaEstagell (Rosselló) LocalitzacióCellera d'Estagell

42° 46′ 24″ N, 2° 41′ 56″ E / 42.7732°N,2.6989°E / 42.7732; 2.6989

Monument històric inventariatData24 abril 1926IdentificadorPA00104023 ActivitatDiòcesiElna - PerpinyàReligiócatolicisme

Sant Esteve d'Estagell és l'església parroquial d'origen romànic de la vila i terme comunal d'Estagell, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Està situada^[1] a l'extrem nord-oest de la cellera originària de la vila d'Estagell.

L'església de Sant Esteve és esmentada en el mateix document on se cita Estagell per primer cop, el 951, quan depenia de Santa Maria de la Grassa. El temple actual conserva alguns trams de paret de l'església del segle xii, però fou quasi del tot refeta el XVII-XVIII.

És una església d'una sola nau, grossa, amb la capçalera de la nau a llevant, però del temple romànic, només en queden alguns fragments de la façana meridional, a prop de la capçalera. La resta va ser del tot refeta en època moderna. Destaca, a l'extrem de ponent, la torre del campanar, dessota la qual hi ha el porxo d'entrada a l'església, concebuda com una casa senyorial del segle xviii. Fou acabat entre 1760 i 1780.

• Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Estagell». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
• Gavín, Josep M. «Ros 109. Sant Esteve d'Estagell». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
• Ponsich, Pere. «Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Sant Esteve d'Estagell». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.