Sant Feliu de Bonestarre

DadesTipusEsglésia ConstruccióS. XII-XIIICaracterístiquesEstil arquitectònicRomànicLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaVall de Cardós (Pallars Sobirà) LocalitzacióBonestarre, antic camí a Ainet

42° 34′ N, 1° 13′ E / 42.57°N,1.22°E / 42.57; 1.22

IPAIdentificadorIPAC: 25696

Sant Feliu de Bonestarre és una església romànica de Vall de Cardós (Pallars Sobirà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Les ruïnes de l'esglèsia de Sant Feliu són al cim d'un esperó rocallós que domina el congost que forma el riu d'Estaon quan arriba a la vall del riu de Cardós, aigües amunt del poble de Ribera, just al costat de l'antic camí de Bonestarre a ribera de Cardós.^[1] Mapa: 34-9 (182) Situació: 31TCH541151

Església romànica de planta rectangular, una sola nau i absis semicircular, segurament coberta amb un embigat amb encavalcades, ja que el mur del gruix ho fa pensar. Té la porta a ponent i restes d'una finestreta en el mur de migdia, propera a l'absis. Actualment està molt ensorrada, només es conserven uns dos metres de mur. L'absis pràcticament no es veu perquè està cobert per la runa.^[2] Petita església d'una sola nau, sense absis, amb porta d'accés en el lateral i un petit òcul sota el pinyó de la coberta a dues vessants de llicorella. Presenta una espadanya amb dos arquets de mig punt amb la data de 1826 gravada, quan fou reformada.^[2]

L'aparell presenta dues fases o tipologies constructives en els murs de la nau, que fins a mitjana alçada és de carreu de pedra llosenca, allargat, molt ben disposat en filades uniformes, i juntes plenes a vessar de morter de calç,treballades amb paleta; en canvi, a la part alta dels murs de l'aparell és molt més irregular sense l'horitzontabilitat de peces quec aracteritza la part baixa dels murs i sense que les juntes vessin, i amb la presència, sobretot al mur sud, de filades de grans blocs,només polits per la cara externa i sense escairar.^[1]

La part baixa dels paraments evoca poderosament les formules constructives pròpies de l'arquitectura del segle xi, mentre que la part alta sembla més propera a formes rurals més tardanes,en una obra que probablement fou inacabada en el seu primer procés constructiu, i represa més tard o almenys de manera mes descurada.^[1]

Cal assenyalar la presencia en l'interior del mur nord de la nau d'una creu dibuixada, amb morter de calç, sobre un carreu de la part baixa del mur.^[1]

L'església de Sant Feliu, actualment inclosa dins del terme de Surri, sembla que abans estava vinculada al lloc de Bonestarre, i no sols per la tradició oral d'anomenar-la Sant Feliu de Bonestarre, sinó també per la seva posició geogràfica i la seva situació sobre el camí que, fins èpoques recents, unia el poble de Bonestarre amb la Ribera de Cardós, mentre que Surri i el camí que hi mena són situats a l'altre costat del riu d'Estaon.

Tanmateix, no es disposa de cap noticia que permeti establir la història o les vinculacions d'aquesta església de factura clarament alt-medieval, construïda en una posició molt estratègica,i es fa difícil identificar-la amb l'església de Sant Julià de Surri esmentada en el llibre de la dècima del bisbat d'Urgell del 1391.^[3]