Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb
41° 59′ N, 1° 13′ E / 41.98°N,1.21°E / 41.98; 1.21 |
Sant Iscle i Santa Victòria[1] és l'església parroquial del nucli de la Torre de Rialb, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Situació
El nucli de la Torre, junt amb la seva església es troba al sector central-sud del terme municipal, sobre una graonada del marge esquerre del riu Rialb, que en l'indret és una llengua del pantà homònim. Junt amb l'edifici de l'escola de la Torre i una casa pairal forma un notable conjunt arquitectònic.
S'hi va per la carretera asfaltada que es deriva del punt quilomètric 12,7 de la C-1412b (de Ponts a Tremp), direcció Politg, que arriba fins a Peramola. Als 3,2 km, una volta passat el viaducte que creua les aigües del pantà, es pren el desviament de la dreta que porta a la Torre.
Descripció
És una església d'una nau, modificada. L'absis ha estat canviat per una construcció rectangular adossada a la capçalera com a sagristia. Resta una finestra romànica de doble esqueixada i una espitllera a migdia, on s'obre una porta reformada amb arc de mig punt. Nau amb volta de canó, també ampliada al mur nord, amb finestra a llevant tapiada. Rectoria annexa a ponent amb campanar de base quadrada. Forats de les bastides romàniques.[2] El fossar és a llevant-migdia.[2]
Història
Fou construïda al segle xi, quan es construïren diverses esglésies romàniques de la Baronia de Rialb. Al segle xiii es va fer una ampliació al costat nord i reformes romàniques. Del 1944 és el fossar amb dues esteles funeràries de pedra amb una creu en relleu.[2]
- Sant Iscle i Santa Victòria
- Des del fossar
- Una finestra
- Des de la plaça
Referències
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r novembre 2014].