Santa Maria de Toluges

EpònimAssumpció de Maria DadesTipusEsglésia parroquialPrimera menció escrita908ConstruccióSegle X - Úsesglésia CaracterístiquesEstil arquitectònicRomànicAltitud56,4 m PlantaNau única, absis semicircular.Localització geogràficaEntitat territorial administrativaToluges (Rosselló)

42° 40′ 17″ N, 2° 49′ 50″ E / 42.6714°N,2.83059°E / 42.6714; 2.83059

Monument històric inventariatData16 abril 1959IdentificadorPA00104143Monument històric catalogatData19 agost 1907IdentificadorPA00104143 ActivitatDiòcesiElna - PerpinyàReligiócatolicisme

Santa Maria de Toluges és l'església parroquial del poble i de la comuna nord-catalana de Toluges, a la comarca del Rosselló. Pertany a la comunitat de parròquies Pau i Treva^[1] de la diòcesi de Perpinyà, amb centre a Santa Maria de Toluges.

Està situada^[2] en el sector nord del nucli vell de Toluges, a la cellera de la qual nasqué el poble.

Toluges i la seva església de Santa Maria estan documentades ja el 908, en un privilegi de Carles el Simple al monestir de la Grassa, en què li confirma uns alous a Toluges, poc abans que també s'hi confirmessin altes alous d`Elna i de Sant Esteve del Monestir, que foren bescanviats a favor d'una dona, de nom Ozila, vídua d'Àrgila. Més tard també hi foren confirmats alous de Cuixà. Al tombant de l'any 1000 sembla que el territori de Toluges no era en mans d'un sol senyor, sinó que estava tot molt repartit. Podria ser aquesta la causa que s'hi convoqués la primera assemblea de Pau i Treva l'any 1027. A més, Toluges es trobava en aquell moment a mig camí de dues de les senyories importants: el comtat de Rosselló, amb seu a Perpinyà, i la casa comtal de Cerdanya-Besalú, que tenien Tuïr entre les seves viles importants. Els Sínodes de Toluges van marcar una fita important en l'evolució jurídica i política de la Catalunya medieval.

Es tracta d'una església de grans dimensions, tot i que d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. Al bell mig de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. Inicialment coberta de fusta, al segle xi, fou coberta amb volta de canó sobre arcs formers al segle xii. Alhora, s'hi construí una cripta, actualment no visible, que contenia en el seu interior els fonaments de la capçalera de l'església anterior, preromànica. A la façana de migdia s'hi obria la primitiva porta d'ingrés, que possiblement al segle xvii fou substituïda per la portalada actual, que segurament procedeix del desaparegut monestir de l'Eula, un priorat de monges cistercenques situat als actuals límits entre Toluges i el Soler. Aquesta porta no fou muntada sobre el mur original romànic, sinó sobre un mur fruit de les ampliacions de la nau principal del segle xvii.

Aquesta portalada data del darrer terç del segle XII; és de marbre, i consta de dos arcs en degradació, amb dues arquivoltes i bellament esculpit. Es basa en quatre columnes acabades en capitell d'on arrenquen les arquivoltes (una és desapareguda). Un guardapols rodó emmarca aquest portal, tot i que se n'havia perdut una part, la central, que va ser en el seu moment refeta amb maons. La decoració escultòrica és de gran bellesa, en la línia de les millors obres escultòriques del romànic català.

L'església conserva també dues inscripcions que són romanalles de làpides sepulcrals. També es van trobar dues sepultures excavades a la roca, amb una gerreta de ceràmica en el seu interior. Són datables al segle xi.

• Gavín, Josep M. «Ros 298. Santa Maria de Toluges». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 
• Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7. 
• Ponsich, Pere. «Toluges: Santa Maria de Toluges». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.