Segalar

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de geografia físicaSegalar
Imatge
TipusAltiplà, regió natural de França i parçà d'Occitània Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaFrança Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 12′ 00″ N, 2° 26′ 00″ E / 44.2°N,2.4333°E / 44.2; 2.4333
Situació del Ségala al Massís Central

El Ségala (en occità lo Segalar, de Segalar: terra de sègol) és una regió natural de França que s'estén a l'oest del departament de l'Avairon i al nord del departament del Tarn. Es tracta d'una regió geològica del Massís Central a diferència de l'Albigès, de Rouergue o del Carací, que són regions històriques.

Aquest nom és també el del senyor del Ségala, que habitava el nord-est del departament de l'Òlt al segle xiv i que va tenir 13 nens.[cal citació]

Geografia

Situació

El Ségala se situa a la part oest i sud-oest del departament de l'Avairon i al nord-est del Tarn. Es tracta d'una regió plena de turons i de muntanyes anomenades puèg o puech. És travessat pels rius Aveyron, Tarn, Rance et Cérou. Està rodejat per les regions naturals següents:

  • Al nord per les causses del Quercy.
  • Al sud pels monts de Lacaune.
  • A l'est per l'altiplà del Lévézou i per la vallon de Marcillac.
  • A l'oest per la regió natural de l'albigeoise.

Topografia

El Ségala és una zona que s'estén entre les valls dels rius Viaur i Aveyron al sud-oest del departament de l'Avairon. Situat entre 200 i 800 metres d'altitud en el dorsal de relleu que uneix Rieupeyroux a Baraqueville, el Ségala ofereix paisatges contrastats entre les valls fondes i encaixades, salvatges i boscoses i els cims i altiplans on hi domina l'agricultura i la cria de bestiar boví. Ple de petites valls, el Ségala s'anomena "el país de les cent valls" per una xarxa de rius i rierols molt dens.

Municipis del Ségala

Municipis del Ségala B-C Municipis del Ségala C-N Municipis del Ségala P-T

Llocs turístics i monuments

Història

La terra del Ségala és una terra de silici, àcida, on només s'hi pot cultivar un cereal poc exigent com és el sègol, d'on té el seu nom. El 1902 la construcció del viaducte ferroviari va permetre superar el Viaur i l'obertura de la línia Rodez-Carmaux va permetre que els camps es poguessin adobar i reduir així l'acidesa de la terra. De cop, van aparèixer nous cereals com el blat i el blat de moro.

Enllaços externs

  • El Ségala
  • El Ségala - en anglès
  • Vegeu aquesta plantilla
Administració de la regió occitana de Guiena
Capital: Bordeus
Agenès
Marmandès  • Naut Agenès  • Serres d'Agenès
Bordelès
Borgès  • Entre Dues Mars  • La Grava  • Libornès  • Medòc
Carcí
Baix Carcí  • Boriana  • Carcí Blanc  • Causse de Cailutz  • Causse de Cajarc  • Causse de Gramat  • Causse de Limonha  • Causse de Martèl  • Limarga i Ségala
Perigord
Bergeraguès  • Dobla  • Landès  • Montmaurelian  • Nontronès  • Perigord Central  • Rebairaguès  • Sarladès
Roergue
Causse Comtal  • Causse Negre  • Causse de Severac  • Causse de Vilanova  • Conca de La Sala  • Larzac  • Leveson-Rodanés  • País de Conques  • País de Montbasens  • Santafricà  • Ségala Roergat  • Valon de Marcilhac  • Viadèna  • Vilafrancat
Alvèrnia  • Delfinat  • Gascunya  • Guiena  • Llemosí  • Llenguadoc  • Provença  • Valls Occitanes  • La Gàrdia
  • Vegeu aquesta plantilla
Administració de la regió occitana del Llenguadoc
Capital: Tolosa
Albigès
Carmaucí  • Castrès  • Caunès  • Cordès  • Gallaquès  • País d'Albi  • País Masametòl  • Segalar Albigès
Alt Llenguadoc
Frontonès  • Lauraguès  • País d'Olmes  • Tolosà  • Volvestre
Baix Llenguadoc
Besierès  • Cabardès  • Carcassonès  • Cevena Llenguadociana  • Corberes  • Costa de Nimes  • Gàrrigues  • Espinosa  • Fenolleda  • Lodevès  • Menerbès  • Montpellerenc  • Narbonès  • País de Saut Llenguadocià  • Rasès
Foix
Baixa Arieja  • Donasà  • País de Foix  • Sabartès  • Seron  • Vic de Sòs
Gavaldà
Aubrac  • Causse Mitjà  • Causse de Sauvatèrra  • Cevena Gavaldanesa  • Margerida
Velai
Vivarès
Alt Vivarès  • Baix Vivarès  • Botèiras  • Cevena Vivaresa
Alvèrnia  • Delfinat  • Gascunya  • Guiena  • Llemosí  • Llenguadoc  • Provença  • Valls Occitanes  • La Gàrdia