Shelley Duvall

Aquest article o secció tracta sobre una persona morta recentment. La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Shelley Duvall

Biografia
Naixement	(en) Shelley Alexis Duvall 7 juliol 1949 Fort Worth (Texas)
Mort	11 juliol 2024 (75 anys) Blanco (Texas)
Causa de mort	Causes naturals  (Complicacions de la diabetis mellitus )
Dades personals
Formació	Waltrip High School (–1967) South Texas Junior College
Activitat
Ocupació	actriu de cinema, comedianta, guionista, productora de cinema, actriu de veu, productora de televisió, cantant, actriu
Activitat	1970  –  2023
Instrument	Veu
Família
Cònjuge	Bernard Sampson (1970–1974), divorci
Parella	Dan Gilroy (1975–1976) Paul Simon (1976–1978)
Premis  Premi del Festival de Canes a la interpretació femenina

Shelley Duvall (Fort Worth, 7 de juliol de 1949 - Blanco, 11 de juliol de 2024) va ser una actriu estatunidenca de cinema i televisió.^[1] La seva trajectòria va ser diversa i, entre les seves pel·lícules, destaquen la versió per a la pantalla gran de Popeye, Nashville, Annie Hall, 3 Women (per la qual va aconseguir el premi en el Festival de Cannes a la millor actriu), The Shining o Els herois del temps en cinema, i sèries infantils per a televisió com "Faerie Tali Theatre" entre 1982-1987, produïda per ella, en la qual presentava diversos contes de fades. També va actuar en sèries adultes com Frasier o La llei dels àngels.

Biografia

Antiga venedora de cosmètics, va ser descoberta en la seva ciutat natal per Robert Altman, que l'embarca en el rodatge de Brewster McCloud el 1970.

Shelley Duvall va imposar ràpidament en primers papers la seva fisonomia divertida i seductora (la crítica Pauline Kael parlava de Buster Keaton en femení). Per a Altman, va treballar en John McCabe (1971), Lladres com nosaltres (1974), Nashville (1975), Buffalo Bill i els Indis (1976), 3 Women (per la qual va assolir el Premi d'interpretació femenina a Canes l'any 1977) o Popeye (1980), en la qual va encarnar el personatge d'Oliva Oyl.

Fins al 1980, Shelley Duvall només havia treballat per a Robert Altman, excepció feta d'un petit paper en l'Annie Hall de Woody Allen (1977) i d'una aparició en un telefilm. Però Altman i Duvall no van col·laborar més.

El 1980, va interpretar Wendy Torrance en The Shining de Stanley Kubrick. L'any següent, va actuar en Bandits, de Terry Gilliam. El 1984, va participar en el curt Frankenweenie, posada en escena per un jove i prometedor director amb qui havia treballat en les seves sèries televisives, Tim Burton.

Al curs dels anys 1980 i 1990, Shelley Duvall es va implicar en la producció de programes televisió i vídeo per a nens: Shelley Duvall's Faerie Tale Theatre (El teatre de contes de fades de Shelley Duvall), Shelley Duvall's Tall Tales and Legends (Els grans contes i llegendes de Shelley Duvall), Shelley Duvall's Bedtime Stories, etc.

D'altra banda, va aparèixer regularment en pel·lícules de terror de pressupost més o menys important.

Filmografia

Filmografia:^[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shelley Duvall