Silvestre Garcia Escalona

Plantilla:Infotaula personaSilvestre Garcia Escalona
Biografia
Naixement1647 Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1729 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Bisbe diocesà
6 març 1714 –
← Francisco Calderón de la Barca Nieto (en) Tradueix – José Sancho Granado →
Bisbe diocesà
6 febrer 1702 –
← Sever Tomàs Auter – Juan Miguélez de Mendaña y Osorio →
Diòcesi: bisbat de Tortosa
Bisbe de Tortosa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1702–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióPedro Portocarrero y Guzmán Modifica el valor a Wikidata

Silvestre Garcia Escalona (Almonacid de Toledo (Toledo), 1647[1] - Salamanca, 20 d'abril de 1729) va ser bisbe de Tortosa i de Salamanca.

Biografia

Neix en 1647 a Almonacid de Toledo, fill de llauradors benestants.[2]

Estudia a Toledo.[2] Oposità a rectorats dins l'arquebisbat de Toledo, ocupant diverses places,[3] i així en abril de 1682 era rector de Fuensalida.[4] Posteriorment ocupà la parròquia de Sant Miquel de Madrid,[2] i al mateix temps era examinador sinodal de l'arquebisbat de Toledo, del reial consell d'Ordes i bisbe electe de Guaxaca (Oaxaca).[5]

Fou nomenat bisbe de Tortosa el 6 de febrer de 1702 i consagrat el 30 d'abril.[1] En el mateix any, visitant Castelló, el bisbe es posà dolent, demana l'ajuda de la Santa Cinta i es cura sobtadament.[6] En altra visita del bisbat, fou detingut per una partida de miquelets, però la intervenció de tropes borbòniques l'alliberaren.[7] Realitza visita pastoral el 1704.[8] Quan les forces borbòniques recuperaren el control de Tortosa, el bisbe tornà a la diòcesi del seu exili a Madrid,[9] i així estigué present en el jurament del primer governador militar i corregidor borbònic de Tortosa, efectuat el 24 de febrer de 1709.[10]

Fou presentat per Felip V per a bisbe de Salamanca el 6 de març de 1714, nomenat el 13 de juny i prengué possessió el 4 d'agost.[1][3] Realitza dues visites pastorals per la diòcesi,[11] i altres dues mitjançant visitadors.[3] Funda un hospital en el seu poble natal.[12] Consagra l'església de la mare de Déu de la Vega a l'octubre de 1718.[13]

Mor a Salamanca el 20 d'abril de 1729.[14]

Referències i notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Silvestre García Escalona». catholic-hierarchy.org.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Vicente Bajo 1901: p. 187.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Dorado [1776]: p. 520
  4. ↑ Apareix nomenat com a mestre (ni llicenciat ni doctor) en una relació de testimonis pel sínode de Toledo que inicià les seves sessions el 22 d'abril de 1682 (Synodo diocesana del arzobispado de Toledo, p. I2).
  5. ↑ Mingote y Tarazona 1880: p. 181.
  6. ↑ Fou considerat un fet miraculós, i anys més tard l'episodi fou traslladat a un llenç que es troba en la capella de la Cinta de la catedral (Gil Saura 2008: p. 126).
  7. ↑ Dorado [1776]: p. 519.
  8. ↑ Pitarch i Almela 2001: pp. 134, 139-140.
  9. ↑ Giménez López 2007: p. 49.
  10. ↑ Cerro Nargánez 2003: p. 266.
  11. ↑ Dorado 1861: p. 440.
  12. ↑ Madoz 1845: p. 169.
  13. ↑ Dorado [1776]: p. 521.
  14. ↑ Dorado [1776]: p. 524.

Bibliografia

  • Cerro Nargánez, Rafael. «Sociología profesional de una élite letrada: los alcaldes mayores de Tortosa (1709-1808)». Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 23(1) (2003), pp. 263–282.(castellà)
  • Dorado, Bernardo. Compendio histórico de la ciudad de Salamanca, su antigüedad, la de su Santa Iglesia, su fundación y grandezas que la ilustran. En Salamanca: por Juan Antonio de Lasanta, [1776]. (castellà)
  • Dorado, Bernardo. Historia de la ciudad de Salamanca. Salamanca: Imprenta del Adelante, 1861. (castellà)
  • Gil Saura, Yolanda. «Algunas notas sobre la capilla de la Cinta de la catedral de Tortosa». Recerca, 12 (2008), pp. 97–128. ISSN 1135-6014. (castellà)
  • Giménez López, Enrique. «El exilio de los borbónicos valencianos». Revista de historia moderna, 25 (Alacant: Universitat, 2007), pp. 11–51. ISSN 0212-5862. (castellà)
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Tomo II. Madrid: Est. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1845. (castellà) (Article «Almonacid de Toledo»)
  • Mingote y Tarazona, Policarpo. Varones ilustres de la Provincia de León : (ensayo biográfico). León : [s.n.], 1880. (castellà)
  • Pitarch i Almela, Vicent. Llengua i església durant el barroc valencià. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 84-8415-302-9.
  • Synodo diocesana del arzobispado de Toledo, ... celebrada en la ciudad de Toledo los días 22, 23 y 24 del mes de abril de 1682. En Madrid: por Atanasio Abad, s/d. (castellà)
  • Vicente Bajo, Juan Antonio. Episcopologio salmantino desde la antigüedad hasta nuestros días. Salamanca : Imprenta de Calatrava, 1901. (castellà)