Six Humoresques

Six Humoresques

Forma musical	obra de composició musical
Compositor	Jean Sibelius
Data de publicació	1918
Opus	89, 87 i 89

Les Six Humoresques, opp. 87 i 89,^[a] són composicions concertants per a violí i orquestra escrites entre 1917 i 1918 pel compositor finlandès Jean Sibelius. Tot i abastar dos números d'opus (a causa dels tecnicismes de l'edició), el compositor —que originàriament va considerar anomenar les humoresques Impromptus o Danses líriques— els va concebre com una suite. Ells són:

• Humoresque núm. 1 en re menor, op. 87/1 (Commodo)
• Humoresque núm. 2 en re major, op. 87/2 (Allegro assai)
• Humoresque núm. 3 en sol menor, op. 89/1 (Alla gavotta)
• Humoresque núm. 4 en sol menor, op. 89/2 (Andantino)
• Humoresque núm. 5 en mi bemoll major, op. 89/3 (Commodo)
• Humoresque núm. 6 en sol menor, op. 89/4 (Allegro)

Les Six Humoresques es van estrenar el 24 de novembre de 1919 a Hèlsinki, amb Sibelius dirigint l'⁣Orquestra Filharmònica de Hèlsinki⁣; el solista va ser el violinista rus-finlandès-nord-americà Paul Cherkassky.^[2] També hi havia al programa la versió definitiva de la Simfonia núm. 5 en mi bemoll major (op. 82), així com Cançó de la Terra (op. 93), una cantata per a cor mixt.^[3][4]

A la tardor de 1940, Sibelius va revisar la instrumentació de la núm. 1 (el més destacat, va eliminar la part d'arpa); l'original, tot i que es va prometre a Wilhelm Hansen el febrer de 1917, mai es va publicar. El violinista Arvo Hannikainen va estrenar el núm. 1 el 15 de desembre de 1940, amb Toivo Haapanen dirigint l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki.^[2] Hansen, que havia publicat les altres cinc humoresques el 1923, va completar el conjunt el 1942.^[2] La versió de 1917 existeix.^[4]

L'Humoresque núm. 1 està escrita per als instruments següents:^[2]

• Solista: violí
• Vent fusta⁣: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets (en si ♭), i 2 fagots
• Metall⁣: trompes (en fa)
• Percussió⁣: timbales
• Cordes⁣: violins, violes, violoncels i contrabaix

L'Humoresque núm. 2 té una puntuació idèntica, llevat de l'omissió de tota la secció de vent fusta.^[2] Les peces de l'op. 89 són encara més delicades. A més del solista, les Humoresques núms. 3 i 4 només utilitzen cordes.^[2] La núm. 5 hi afegeix tres instruments de vent fusta: 2 flautes, 2 clarinets (en si ♭), i 2 fagots, mentre que la núm. 6 omet els clarinets però conserva les flautes i els fagots.^[2]