Sofra

Sofra contemporània per a dos
"Yer sofrası" (de sini) a Beypazarı, Ankara

Sofra és, dins la cultura turca, una taula (masa) preparada per a menjar.[1] La paraula sofra també s'utilitza, com "yer sofrası", quan hom menja assegut a terra (en turc: yer) amb un "sini" (safata gran i rodona) col·locat sobre una base especial anomenada "kasnak") o a una mena de taula baixa de fusta, que es fa servir tant per a fer yufka com sofra,[1] posant a sobre un drap de taula.

Història

Sultan Cem menjant en una sofra occidental a Bourganeuf, a finals del segle xv.

Antigament, quan un kan (rei) donava un banquet, era tradició que un cop acabat l'àpat els convidats poguessin endur-se els coberts d'or i plata i les estovalles de valor fetes servir.[2]

Çilingir sofrası

A Turquia, quan una sofra es prepara amb cura, especialment per a beure rakı i menjar mezes s'anomena "çilingir sofrası".[3]

Etimologia

La paraula sofra, en llengua turca, ve de l'àrab (سفرة sufre), que significa una safata per a menjar (en turc: "sini").[4]

Vegeu també

  • Gastronomia de Turquia
  • Sofra (restaurant)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 [enllaç sense format] http://www.tdk.gov.tr/index.php?option=com_gts&kelime=SOFRA Arxivat 2015-05-18 a Wayback Machine.
  2. ↑ Deniz Karakurt. Türk Söylence Sözlüğü: Turkish - Turkic Mythology Dictionary / Glossary. Deniz Karakurt, 1 agost 2011, p. 183–. GGKEY:Q0NEK7U796K. 
  3. ↑ Deniz Gürsoy. Çilingir sofrasında rakı. Oğlak, 2002. ISBN 978-975-329-371-6. 
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.nisanyansozluk.com/?k=sofra&x=0&y=0

Enllaços externs

  • sofra al Viccionari turc.
  • Sobre el protocol de sofra en el segle XI (anglès)