Torre d'Escaló

DadesTipusTorre de defensa Part deEscaló CaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura popular Altitud933 m Localització geogràficaEntitat territorial administrativala Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà) LocalitzacióA ponent del nucli d'Escaló

42° 33′ N, 1° 09′ E / 42.55°N,1.15°E / 42.55; 1.15

Bé cultural d'interès nacionalTipusmonument històricCodi BCIN929-MH Codi BICRI-51-0006347 Id. IPAC1028 Id. IPAPC12042

La Torre d'Escaló està situada al damunt -ponent- del poble d'Escaló, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, en territori de l'antic municipi d'Escaló.^[1] Es troba en el lloc des d'on es domina l'entrada a la Vall d'Àneu, davant per davant del monestir de Sant Pere del Burgal, en el primer eixamplament de la vall de la Noguera Pallaresa venint des del sud.

Juntament amb la vila closa d'Escaló formava el Castell d'Escaló esmentat ja al segle xi. Era el centre de la línia defensiva de l'entrada meridional a la Vall d'Àneu, juntament amb el Castell d'Escart, la Torrassa, el Castellot d'Estaís, i els castells de Llort, Castell de Berrós i Llavorre, el conjunt dels quals constituïa la porta d'accés a la Vall d'Àneu.

L'any 2000 es va consolidar l'estructura de la torre i es va ordenar el seu entorn més immediat. La intervenció arqueològica portada a terme va permetre millorar el coneixement sobre la tècnica constructiva de la torre i documentar l'existència d'un mur de tancament que delimita un recinte annex a la mateixa, construït en un moment posterior a aquesta (segles XVI-XVII), coincidint probablement amb les reformes de la torre (arrebossat i refecció del tram superior del coronament).

És una torre de planta circular, de 6,5 metres de diàmetre, amb un gruix de parets d'un metre, però que va canviant a mesura que s'alça enlaire. La porta d'accés a l'interior de la torre és a 8 metres d'alçada, encarada a llevant. Fa uns 2 metres d'alçada per un d'ample, i la corona un arc de mig punt fet de petites dovelles de llicorella disposades a plec de llibre. Per sota de la porta hi ha encaixos a la paret per a suportar les bigues de la part inferior del castell, i per damunt, diverses espitlleres. La torre és coronada per merlets, en part conservats. Un metre a l'oest de la torre hi ha un vall de 2 m d'ample i a l'est es distingeixen les restes d'un mur que indiquen la probable existència d'un recinte quadrat. Els 5 m inferiors estan arrebossats i el parament, en conjunt, s'ha fet amb pedres petites, poc treballades, disposades irregularment, amb lloses planes intercalades i lligat amb morter de calç. Per les seves característiques es proposa datar la torre cap al segle xi, sense rebutjar totalment una data posterior.

• Bolòs i Masclans, Jordi; Busqueta i Riu, Joan-Josep; Puigferrat i Oliva, Carles. «Torre d'Escaló». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 247-248 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

• «Torre d'Escaló». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.