Trio per a piano, WoO. 39

Trio per piano, WoO 39

Títol original	Allegretto in B-flat major (en)
Forma musical	Sonata
Tonalitat	Si bemoll major
Compositor	L. V. Beethoven
Creació	1812
Data de publicació	1830
Catalogació	WoO. 39
Durada	4'
Opus	WoO 39
Instrumentació	piano, violí i violoncel

El Trio per a piano en si bemoll major, WoO. 39, és una composició de Ludwig van Beethoven composta el 1812. Va ser un regal a Maximiliane Brentano, la filla de deu anys del seu amic Antonie Brentano. Més tard, dedicaria la Sonata per a piano núm. 30, Op. 109 a Maximiliane.^[1][2] La composició fou publicada el 1830 per F. P. Dunst a Frankfurt del Main, conjuntament amb el Trio per a piano, WoO. 38, i la Sonata per a piano en do major, WoO. 51.^[3]

Beethoven va compondre la peça mentre viatjava a Teplice, on volia passar l'estiu. Al temps, la família Brentano residia a Karlovy Vary. Va presentar l'obra a la família el 26 de juny de 1812, abans d'anar cap a Praga. La raó exacta de la composició de la peça no és clara, tot i que Watson opina que seria per animar Maximiliane en el estudi del piano.^[4]

La composició és un únic moviment amb la indicació Allegretto i la seva execució dura al voltant dels 4–5 minuts.

• Anderson, Keith (1994). Album notes for Beethoven: Archduke Trio / Kakadu Variations / Allegretto, WoO 39. Naxos Records. Arxivat 2021-06-30 a Wayback Machine.
• Anderson, Keith (2007). Album notes for Beethoven: Piano Trios, Vol. 2 - Piano Trios Nos. 1, 2, 9. Naxos Records. Arxivat 2019-12-11 a Wayback Machine.
• Cooper, Barry. Beethoven. United States: Oxford University Press, 2000. ISBN 0191592706. ^{[Enllaç no actiu]}
• Hiebert, Elfrieda Franz. The Piano Trios of Beethoven: An Historical and Analytical Study. University Microfilms, 1970. ^{[Enllaç no actiu]}
• Watson, Angus. Beethoven's Chamber Music in Context. Woodbridge: Boydell Press, 2012. ISBN 978-1-84383-716-9. ^{[Enllaç no actiu]}
• Wigmore, Richard (2011). Album notes for Beethoven: The Complete Music for Piano Trio. Hyperion Records.