Tzvetan Todorov
![]() (2012) ![]() | |||||
Nom original | (fr) Tzvetan Todorov (bg) Цветан Тодоров ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | 1r març 1939 ![]() Sofia (Regne de Bulgària) ![]() | ||||
Mort | 7 febrer 2017 ![]() 13è districte de París (França) ![]() | ||||
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Universitat de Sofia École des hautes études en sciences sociales - psicologia (–1966) ![]() | ||||
Director de tesi | Roland Barthes ![]() | ||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Lingüística i literatura ![]() | ||||
Ocupació | escriptor de no-ficció, geòleg, teòric literari, assagista, crític, sociòleg, semiòleg, crític literari, historiador, filòsof ![]() | ||||
Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Colúmbia Centre Nacional de Recerca Científica Universitat Yale Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de París 8 ![]() | ||||
Membre de | |||||
Obra | |||||
Obres destacables
| |||||
Família | |||||
Cònjuge | Nancy Huston (1981–2014) ![]() | ||||
Fills | Léa Todorov (en) ![]() ![]() | ||||
Pare | Todor Borov (en) ![]() ![]() | ||||
Germans | Ivan Todorov (en) ![]() ![]() | ||||
Premis
| |||||
Signatura ![]() ![]() | |||||
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Tzvetan Todorov (en búlgar: Цветан Тодоров) (Sofia, 1 de març de 1939 — París, 7 de febrer de 2017) fou un lingüista, filòsof, historiador, professor i teòric literari búlgar, naturalitzat francès.[1]
Biografia
Va néixer l'1 de març de 1939 a la ciutat de Sofia, capital del Regne de Bulgària, fill d'una família de bibliotecaris. Educat a la Bulgària comunista, l'any 1963 s'instal·là a París (França), país del qual aconseguí la ciutadania el 1973. Va ser alumne de Roland Barthes, qui va dirigir la seva tesi doctoral, i col·laborador de la revista de crítica fundada per Barthes i Philippe Sollers Tel Quel.
El 1968 inicià les seves activitats al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) de París, del qual n'és actualment el seu director emèrit. Entre 1983 i 1987 fou director del Centre d'Investigacions sobre les arts i el llenguatge. També ha estat professor convidat a les universitats de Nova York, Columbia, Harvard, Yale i Califòrnia.
Va casar-se amb l'escriptora canadenca Nancy Huston, també alumna de Roland Barthes, amb qui va tenir dos fills.
Obra
Després d'un primer treball de crítica literària dedicat a la poètica dels formalistes russos, el seu interès es va estendre a la filosofia del llenguatge, disciplina que va concebre com a part de la semiòtica o ciència del signe en general. De la seva obra teòrica destaca la difusió del pensament dels formalistes russos; en els seus textos historiogràfics predomina l'estudi de la conquesta d'Amèrica i dels camps de concentració, tant nazis com de la Rússia estalinista.
La seva anàlisi de la vida és part d'un enfocament comú sobre l'antropologia i la història. En la seva investigació sobre la història de l'humanisme destaca en els seus treballs sobre l'obra de Jean-Jacques Rousseau, Montesquieu, Michel de Montaigne i Benjamin Constant.
El juny de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials per representar "en aquest moment l'esperit de la unitat d'Europa, de l'Est i de l'Oest, i el compromís amb els ideals de llibertat, igualtat, integració i justícia". El 2009 es va publicar en català Una tragèdia francesa (L'Avenç, traduït per Lourdes Bigorra).
Referències
- ↑ «Tzvetan Todorov». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
Enllaços externs
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png)
- Fundació Príncep d'Astúries, Premi de Ciències Socials 2008 Arxivat 2010-06-26 a Wayback Machine. (castellà)
- Entrevista amb Tzvetan Todorov: “Sorprèn veure tants murs aixecats en plena globalització”; Barcelona Metròpolis, nùm. 78, Primavera 2010 Arxivat 2010-07-01 a Wayback Machine.