Uadi Jilat

Infotaula de geografia físicaUadi Jilat
TipusJaciment arqueològic i uadi Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGovernació d'Amman (Jordània) Modifica el valor a Wikidata
Map
 31° 30′ 06″ N, 36° 24′ 29″ E / 31.501556°N,36.408056°E / 31.501556; 36.408056
Història
Períodeneolític Modifica el valor a Wikidata

Uadi Jilat és un rierol estacional (uadi) al desert de Jordània. Part del seu curs transcorre per un barranc amb una incisió pronunciada que reté l'aigua durant gran part de l'any, una característica inusual a la regió desèrtica.

La zona és coneguda per la seva importància arqueològica, que inclou un embassament que encara funciona que pot datar del període nabateu.[1] Trenta-dos jaciments prehistòrics també van ser descoberts a la zona per Andrew Garrard entre els anys 1970 i 1980,[2] com Uadi Jilat 6, un megalloc de l'Epipaleolític primerenc ocupat fa aproximadament entre 20.500 a 18.000 anys.

Juntament amb Kharaneh IV, és un dels dos jaciments prehistòrics més grans del Llevant (amb aproximadament 19.000 m²) i s'ha interpretat com un camp d'agregació estacional.[3] Uadi Jilat 7 és un jaciment del Neolític primerenc,[4] que proporciona les primeres proves conegudes de d'espelta petita domesticada, datada per radiocarboni de fa 9500–9200 anys.[5]

Cronoloia relativa

  • Vegeu aquesta plantilla
Cronologia del període neolític[6]
aC
11000 		Europa Egipte Síria
Llevant 		Anatòlia Khabur Jabal Sinjar
Assíria 		Tigris mitjà Baixa
Mesopotàmia 		Iran
(Khuzistan) 		Iran Indus/
Índia 		Xina
10000 Neolític preceràmic A
Gesher[7]
Mureybet
(10,500 aC) 		Ceràmica primerenca
(18.000 aC)[8]
9000 Jericó
Tell Abu Hureyra
(Agricultura)[9]
8000 Neolític preceràmic B
Jericó
Tell Aswad 		Göbekli Tepe
Çayönü
Aşıklı Höyük
Karahan Tepe 		Neolític inicial
(Ceràmica)
Nanzhuangtou
(8500–8000 aC)
7000 Egipte neolític
Nabta Playa
(7500 aC) 		Çatalhöyük
(7500–5500 aC)
Hacilar
(7000 ac) 		Tell Sabi Abyad
Bouqras 		Jarmo Ganj Dareh
Chia Jani
Ali Kosh 		Mehrgarh I[7]
6500 Europa neolítica
Franchthi
Sesklo
(Agricultura)[10] 		Neolític preceràmic C
('Ain Ghazal) 		Neolític ceràmic

Tell Sabi Abyad
Bouqras

Neolític ceràmic

Jarmo

Chogha Bonut Teppe Zagheh Neolític ceràmic

Peiligang
(7000–5000 aC)

6000 Neolític ceràmic

Sesklo
Dímini

Neolític ceràmic

Cultura Jarmukiana
(Sha'ar HaGolan)

Neolític ceràmic

Obeid 0
(Tell el-'Oueili)

Neolític ceràmic

Chogha Mish

Neolític ceràmic

Sang-i Chakmak

Neolític ceràmic

Lahuradewa


Mehrgarh II






Mehrgarh III

5600 Faium A
Amuq A
Halaf






Halaf-Obeid 		Umm Dabaghiya Samarra
(6000–4800 aC) 		Tepe Muhammad Djafar Tepe Sialk
5200 Ceràmica de bandes
(5500–4500 aC)
Amuq B 		Neolític ceràmic

Hacilar

Mersin
24–22
Hassuna
Obeid 1
(Eridu 19–15)

Obeid 2
(Hajji Mohammed)
(Eridu 14–12)
Susiana A 		Yarim Tepe
Hajji Firuz Tepe
4800 Neolític ceràmic

Merimde
(Agricultura)[11]


Amuq C 		Hacilar
Mersin
22–20 		Hassuna tardà

Gawra 20
Tepe Sabz 		Kul Tepe Jolfa
4500
Amuq D 		Gian Hasan
Mersin
19–17 		Obeid 3 Obeid 3
(Gawra)
19–18 		Obeid 3 Khazineh]
Susiana B

3800 		Badariana
Naqada 		Obeid 4

Referències

  1. ↑ Politis, 1993, p. 43–49.
  2. ↑ Byrd i Garrard, 2013.
  3. ↑ VVAA, 2013.
  4. ↑ VVAA, 1988, p. 40-49.
  5. ↑ Nesbitt, 2002.
  6. ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  8. ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  9. ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  10. ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  11. ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836. 

Bibliografia

  • Byrd, Brian; Garrard, Andrew. Beyond the Fertile Crescent: Late Palaeolithic and Neolithic Communities of the Jordanian Steppe (en anglès). Oxford: Oxbow Books, 2013 (Levant Supplementary Series 13). ISBN 978-1-842-17833-1. 
  • Nesbitt, Mark «When and where did domesticated cereals first occur in southwest Asia?». The dawn of farming in the Near East, 2002, pàg. 113-132.
  • Politis, Konstantinos D. «The Stepped Dam at Wadi El-Jilat». Palestine Exploration Quarterly, 125, 1, 1993, pàg. 43–49. DOI: 10.1179/peq.1993.125.1.43. ISSN: 0031-0328.
  • VVAA «Environment and subsistence during the Late Pleistocene and Early Holocene in the Azraq Basin». Paléorient, 14, 1988, pàg. 40–49.
  • VVAA «Epipalaeolithic settlement dynamics in southwest Asia: new radiocarbon evidence from the Azraq Basin». Journal of Quaternary Science, 28, 5, 2013, pàg. 467–479. Bibcode: 2013JQS....28..467R. DOI: 10.1002/jqs.2629.