Verola del mico

Plantilla:Infotaula malaltiaVerola del mico
Lesions típiques de la verola del simi modifica
Tipusinfecció vírica, infecció per Poxviridae, zoonosi i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesbutllofa, febre, cefalàlgia, miàlgia, mal de coll, limfadenopatia i pruïja Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, microscopi òptic, microscopi electrònic i reacció en cadena de la polimerasa Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
metisazona i tecovirimat Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Transmissió patògenatransmissió aèria, transmissió per contacte, transmissió per secrecions respiratòries i transmissió per superfície contaminada Modifica el valor a Wikidata
Causat perMonkeypox virus Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111E71 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B04 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9059.01 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA76 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
eMedicine1134714 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD045908 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0276180 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3292 Modifica el valor a Wikidata

La verola del mico (també coneguda com verola del simi,[1] pigota del simi,[2] pigota de la mona[3][4][5] o mpox[6]) és una malaltia vírica poc freqüent que apareix principalment a l'Àfrica central i a l'Occidental. És produïda per un virus de la mateixa família que el de la verola. Afecta principalment els animals, però pot passar a l'ésser humà;[7] és una zoonosi.

Els símptomes inclouen una erupció cutània que forma butllofes i després crostes, febre i ganglis limfàtics inflats.[7] La malaltia sol ser lleu i la majoria de les persones infectades es recuperen. en unes poques setmanes sense tractament.[8] El temps des del exposició fins a l'aparició dels símptomes oscil·la entre cinc i vint-i-un dies, i els símptomes solen durar entre dues i quatre setmanes.[9] Tanmateix, els casos poden ser greus, especialment en nens, dones embarassades o persones amb un sistema immunitari deficient.[10]

L'any 2022 se'n va detectar un brot a Europa, que ja havia tingut antecedents a l'Àfrica.

Durant l'any 2023 es va detectar un brot de clade I a la República Democràtica del Congo. A l'agost de 2024, s'ha estès a diversos països africans, fet que ha generat la preocupació que s'ha adaptat a una transmissió humana més sostinguda.[11][12] El 14 d'agost de 2024, l'OMS va declarar aquest brot com a PHEIC.[13] L'endemà va ser el primer cas a Suècia fora d'Àfrica.[14]

Origen

Es coneix com a verola del simi pel fet que va ser identificada per primera vegada el 1958 en simis de laboratori.[15] Posteriorment, els exàmens de sang d'animals a l'Àfrica van revelar que altres animals també la podien contraure. Els científics van descobrir el virus que causa la pigota del simi en un esquirol africà, i van postular que aquests tipus d'esquirols podrien ser els hostes habituals de la malaltia.[16] Les rates, els ratolins i els conills també poden contraure la malaltia. La primera infecció humana va ser descrita el 1970 a la República Democràtica del Congo. D'ençà d'aquell moment la majoria dels casos i dels brots s'han produït en aquest país.[17]

El 2022 es produeix un brot de pigota del simi a Europa. El cas índex fou un britànic, que va presentar símptomes de la malaltia havent visitar Nigèria. El brot s'ha estès per diversos països, incloent-hi els Països Catalans.[18]

Signes i símptomes

L'evolució de les lesions de la verola del simi

Els primers símptomes inclouen cefalea, miàlgies, febre i fatiga.[19][12] És difícil de distingir la malaltia de la varicel·la, del xarampió i de la verola en estadis primerencs, però un signe clau és la presència de limfadenopaties,[19][12] que solen aparèixer a prop de les orelles i de la mandíbula, al coll o a l'engonal, abans de l'aparició de l'erupció cutània.[20] Al cap de pocs dies del començament de la febre, apareixen lesions a la cara i, després, en altres llocs com els palmells de les mans i les plantes dels peus, en una distribució centrífuga.[19][12]

Tres quartes parts de les persones afectades tenen lesions als palmells de les mans i a les plantes dels peus, més de dos terços a la boca, un terç als genitals i una de cada cinc té lesions als ulls.[19] Comencen com a petites taques planes, abans de convertir-se en pàpules, primer de contingut serós (transsudat) i més endavant de contingut purulent (exsudat), que posteriorment esclaten i formen crostes.[21][12] El nombre i la mida de les lesions és molt variable entre individus.[19]

A cada part del cos afectada, les lesions evolucionen en la mateixa etapa,[22] El seu aspecte és idèntic al de la granellada de la verola.[23] La persona afectada pot romandre indisposada de dues a quatre setmanes.[21] a diferència del que passa en la varicel·la. Després de guarir, les lesions poden deixar marques pàl·lides abans de tornar-se fosques.[22]

A les zones endèmiques de l'Àfrica hom ha notificat un contagi limitat de persona a persona.[24]

Causa

La malaltia és causada per un virus que pertany al mateix grup que el virus de la verola (VARV), el virus usat en el vaccí contra la verola (VACV) i el virus de la verola bovina (CPX).

Transmissió

La pigota del simi pot ser transmesa per la manipulació de carn de bosc, per una mossegada o per esgarrapada d'animal, mitjançant líquids corporals, per objectes contaminats o mitjançant el contacte proper amb una persona infectada. Hom creu que el virus circula normalment entre certs rosegadors de l'Àfrica.[25]

Prevenció

Vacunes

A l'estiu de 2022, hi ha dues vacunes previstes:[26]

  • Imvanex: dues dosis amb interval mínim de 28 dies. Vacuna autoritzada per l'AEM.
  • Jynneos: dues dosis amb interval mínim de 28 dies. Vacuna autoritzada per la FDA als Estats Units.

Referències

  1. ↑ [enllaç sense format] https://www.clinicbarcelona.org/ca/noticies/com-es-contagia-la-verola-del-simi
  2. ↑ [enllaç sense format] https://ib3.org/com-actuar-en-cas-de-tenir-la-pigota-del-simi
  3. ↑ Europa Press «Fernando Simón: "No és probable que la pigota de la mona tinga una transmissió important però no es pot descartar"». 20 minutos, 18-05-2022 [Consulta: 16 agost 2024].
  4. ↑ «Sanitat detecta un cas sospitós de pigota de la mona a Castelló i un atre a València». Europa Press [Castelló], 23-05-2022 [Consulta: 16 agost 2024].
  5. ↑ Cloquell, Juan Antonio «La pigota de la mona: Quins són els símptomes i com es transmet?». València Extra, 19-05-2022. Arxivat de l'original el 16 agost 2024 [Consulta: 16 agost 2024].
  6. ↑ «WHO recommends new name for monkeypox disease». OMS, 28-11-2022 [Consulta: 19 agost 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 «WHO Factsheet – Mpox (Monkeypox)». World Health Organization (WHO), 18-04-2023. Arxivat de l'original el 21 April 2022. [Consulta: 21 maig 2023].
  8. ↑ «Monkeypox». GOV.UK, 24-05-2022. Arxivat de l'original el 18 May 2022. [Consulta: 28 maig 2022].
  9. ↑ «Mpox Symptoms». U.S. Centers for Disease Control and Prevention (CDC), 02-02-2023. Arxivat de l'original el 21 May 2023. [Consulta: 21 maig 2023].
  10. ↑ «Mpox (monkeypox)». World Health Organization, 12-05-2023. Arxivat de l'original el 23 May 2023. [Consulta: 24 maig 2023].
  11. ↑ «com entenen-els-scientists-racing-understand-new-mpox-strain-democratic-republic-congo Com els científics s'esforcen per entendre la nova soca Mpox a la República Democràtica del Congo» (en anglès). VaccinesWork | Gavi, the Vaccine Alliance, 30-07-2024. [Consulta: 6 agost 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Kantele, A.; Chickering, K.; Vapalahti, O.; Rimoin, A.W. «Emerging diseases—the monkeypox epidemic in the Democratic Republic of the Congo» (en anglès). Clinical Microbiology and Infection, 22, 8, 2016-08, pàg. 658–659. DOI: 10.1016/j.cmi.2016.07.004.
  13. ↑ «africa/ar-AA1oNOIk?ocid=winp2fptaskbarent&cvid=5dcf205619284b6799a0b07848490901&ei=8 WHO declara mpox una emergència de salut pública com a emergència de salut pública. una soca més nova es propaga a l'Àfrica». www.msn.com, 14-08-2024. [Consulta: 14 agost 2024].
  14. ↑ «Sweden confirms first case of mpox strain outside Africa». Al Jazeera, 15-08-2024.
  15. ↑ «About Monkeypox | Monkeypox| Poxvirus | CDC», 15-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-15. [Consulta: 18 maig 2022].
  16. ↑ «Transmission | Monkeypox | Poxvirus | CDC» (en anglès americà), 16-07-2021. [Consulta: 18 maig 2022].
  17. ↑ Reina, J., Reina, N. «¿Deberíamos empezar a preocuparnos por la viruela de los monos?En España los casos se han empezado a notificar, ¿será esta una nueva pandemia o no?» (en castellà). Medicina Clínica, 151, 8, 23-10-2018, pàg. 320–322. DOI: 10.1016/j.medcli.2018.03.025. ISSN: 0025-7753 [Consulta: 19 maig 2022].
  18. ↑ «Portugal, España y Reino Unido identifican nuevas infecciones por viruela del mono». Forbes México, 18-05-2022 [Consulta: 19 maig 2022].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 «Monkeypox» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2022].
  20. ↑ «Human monkeypox». Clinical Infectious Diseases, vol. 58, 2, January 2014, pàg. 260–267. DOI: 10.1093/cid/cit703. PMID: 24158414.
  21. ↑ 21,0 21,1 «Signs and Symptoms | Monkeypox | Poxvirus | CDC» (en anglès americà), 16-07-2021. [Consulta: 27 maig 2022].
  22. ↑ 22,0 22,1 Petersen, Brett W.; Damon, Inger K. «348. Smallpox, monkeypox and other poxvirus infections». A: Goldman-Cecil Medicine (en anglès). 2. 26th. Elsevier, 2020, p. 2183. ISBN 978-0-323-53266-2. 
  23. ↑ Barlow, Gavin; Irving, William L.; Moss, Peter J. «20. Infectious disease». A: Kumar and Clark's Clinical Medicine (en anglès). 10th. Elsevier, 2020, p. 517. ISBN 978-0-7020-7870-5 [Consulta: 9 maig 2022]. 
  24. ↑ «Outbreak of human monkeypox, Democratic Republic of Congo, 1996 to 1997». Emerging Infectious Diseases, 7, 3, 2001, pàg. 434–438. DOI: 10.3201/eid0703.010311. PMC: 2631782. PMID: 11384521.
  25. ↑ «Transmission Monkeypox» (en anglès-us), 11-05-2015. Arxivat de l'original el 15 octubre 2017. [Consulta: 15 octubre 2017].
  26. ↑ «Guia sobre la vacuna contra la verola del mico a Catalunya». [Consulta: 25 juliol 2022].

Vegeu també