Vilertia galeata

Infotaula d'ésser viuVilertia galeata
Vilerta galeata Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseGastropoda
OrdreNeotaenioglossa
FamíliaHydrobiidae
GènereVilerta
EspècieVilerta galeata Modifica el valor a Wikidata
Joaquín López-Soriano, 2022
Nomenclatura
EpònimVilert Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
riu Fluvià Modifica el valor a Wikidata

Vilertia galeata és una espècie de caragol d'aigua dolça de la família dels hidròbids caracteritzada científicament com a tal l'any 2022, a partir del descobriment fortuït d'uns exemplars a Catalunya després del temporal Glòria del 2019.[1][2]

Es tracta d'un mol·lusc valvatiforme i estigobi, endèmic de la conca del riu Fluvià, que esdevé l'únic tàxon conegut del gènere Vilertia. S'anomena així en honor al poble de Vilert, a Esponellà, on fou trobat per primera vegada a la font de Beu-i-tapa.[1][2]

Morfologia

Vilertia galeata és un caragol translúcid i sense coloració de dimensions molt petites: només té entre 1 i 1,5 mil·límetres de longitud.[1][3] Es caracteritza per la manca d'ulls i es distingeix d'altres espècies de caragols d'aigua dolça de la Península Ibèrica pel seu característic gir corbat i cap enfora del llavi (obertura) extern de la closca, que és circular i plana.[1][4]

En el cas dels mascles, el penis és ample i amb la punta arrodonida, mentre que les femelles tenen el tret distintiu d'una bursa esfèrica i sense receptacle.[1]

Hàbitat i preservació

Aquesta espècie habita les aigües subterrànies del riu Fluvià i només es pot albirar a la superfície per la força dels dolls i la pujada del nivell freàtic dels aqüífers, sovint provocades per temporals o forts episodis de pluja.[2][3] Presenta un endemisme molt localitzat en aquesta conca hidrogràfica, que fins ara només s'ha definit en dues fonts a 2 quilòmetres de distància l'una de l'altra i dins del terme municipal d'Esponellà: la deu d'en Roure i la font de Beu-i-tapa.[1]

Tot i que els descobridors hipotetitzen que podria trobar-se en altres zones al llarg del curs del riu i que la seva presència és un bioindicador de la bona qualitat de l'aigua,[3] la reduïda circumscripció geogràfica el fa molt sensible a possibles contaminacions o actuacions urbanístiques.[1][2] El seu estat de conservació no ha estat definit per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

  • Poble de Vilert, on es troben les dues fonts amb exemplars coneguts de V. galeata
    Poble de Vilert, on es troben les dues fonts amb exemplars coneguts de V. galeata

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 López-Soriano, Joaquín; Quiñonero-Salgado, Sergio; Alonso Suárez, Álvaro; Rolán, Emilio; Glöer, Peter «A new genus and new species of valvatiform Hydrobiidae for the North-East Iberian Peninsula» (en anglès). Nemus, 2022, pàg. 160-167. ISSN: 2386-3803.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Reche, Ariadna «Descobreixen al Pla de l'Estany una nova espècie de cargol d'aigua diminut que és endèmic del riu Fluvià». El Punt Avui, 27-11-2022 [Consulta: 27 novembre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Identifiquen la ‘Vilertia’, una nova espècie de cargol aquàtic endèmic del Fluvià». Ràdio Banyoles, 21-09-2022 [Consulta: 28 novembre 2022].
  4. ↑ ACN «Descobreixen una espècie única de caragol d'aigua diminut al riu Fluvià». Vilaweb, 27-11-2022 [Consulta: 28 novembre 2022].