Està situada en ple massís del Penyagolosa (1.814 m) i es tracta de la localitat més elevada del País Valencià, amb 1.249 m. Altres cims importants que envolten Vistabella són l'Absevar (1.645 m), Batalla (1.507 m), La Talaia (1.489 m) i Albagés (1.481 m) així com grans ports de muntanya, com ara el Vidre (1.246 m). Destaca com a accident geogràfic d'interés el pòlie de Vistabella, una àmplia formació càrstica coneguda com a Pla de Vistabella, amb una fèrtil terra recorreguda per la rambla del Pla, les aigües de la qual es perden en el misteriós avenc del Quinyó, una antiga zona pantanosa.
La rambla del Pla s'encarrega d'aportar les aigües al municipi junt amb les fonts de Dalt, la de l'Alforí, de la Pegunta, de Sant Joan, etc. Formen part de la conca del riu Monlleó.
Donada l'extensió del terme municipal, del qual pràcticament el 80% es troba cobert de bosc, es troben gran quantitat d'espècies endèmiques, podent destacar el pis supramediterrani: roure valencià, arç de Motppellier o "cap d'oró" (arbre endèmic), savines albars, negrals o mora, timó, sàlvia, cua de gat blanc, roure reboll, pi negral, bufalaga, etc.
S'accedix a la població per la carretera CV-170 amb vehicle; i pel GR 7, a peu.[1]
Història
D'origen musulmà, Jaume el Conqueridor la va conquerir en el segle xiii. Fou senyoriu de Blasco I d'Alagón des del 1235 fins a la seua mort, en què passa a sa filla Constança d'Alagó, casada amb Guillem d'Anglesola. Van ser ells qui li donaren carta de poblament el 3 d'abril de 1251. En 1260Blasco II d'Alagón, de malnom "el net", va envair el senyoriu de Culla i va apoderar-se de Culla, Vilafranca i Vistabella. En 1264 tornà de bell nou als seus propietaris. El 27 de març de 1303 el fill de Constança i Guillem d'Anglesola la va vendre a l'orde del Temple. En 1338 fou residència del rei d'Aragó. Com moltes de les possessions dels templaris, a la seua dissolució passa a poder de la de Montesa, i romangué en eixe senyoriu fins al segle xix.
Fou una població molt important durant l'edat mitjana, però a finals del segle xiv va entrar en un elevat endeutament que va acabar amb la seua despoblació en 1381, malgrat tot i per ordre d'Umberto de Thous, mestre de Montesa, fou poblada de bell nou el 28 de maig del 1382 per Pasqual Sobirats i altres. En 1812 hi hagué una notable batalla contra el mariscal francés Suchet (1770-1826) Fou, com la resta del Maestrat, escenari de batalles en les guerres carlines, fins i tot fou quarter general del guerriller Asensi Nebot, conegut com "el Frare". El 1873 s'hi establí la impremta de Joan Vilàs, que va editar periòdics de caràcter carlista com La Vanguardia i el Volante de la Guerra; l'entrada de les tropes del liberal Araoz suposà el seu tancament.
Demografia
Evolució demogràfica (des de 1842) Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística
Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[3]
Abans, la població de Vistabella es trobava molt dispersa pels masos. En l'actualitat la població es concentra al nucli urbà i tan sols viuen als masos algunes persones, algunes d'elles es dediquen a l'agricultura i ramaderia. Alguns dels masos de Vistabella són:
Corral de Badenes
Mas de Badal
Mas de Benages
Mas de Benages Nou
Mas de Celades
Mas de Clèrig
Mas de Garets
Mas de Gual
Mas de l'Aigua de la Vall
Mas de l'Albagés
Mas de l'Albagés de Dalt
Mas de l'Alberta
Mas de l'Alforí
Mas de l'Escaleta
Mas de l'Espino
Mas de l'Hostal
Mas de la Cambreta
Mas de la Canaleta de Baix
Mas de la Canaleta de Dalt
Mas de la Clotxa
Mas de la Corralissa
Mas de la Penyica
Mas de la Randera
Mas de Farsa.
Mas de la Serra
Mas de la Torre Mosquit
Mas de la Torta
Mas de la Xaparra
Mas de les Foies
Mas de les Roques
Mas de les Tosses
Mas de les Tosses de Dalt
Mas de les Xiquetes
Mas de Mançanares
Mas de Marimon
Mas del Mestre (1875).
Mas de Monfort
Mas de Montsó
Mas de Mor
Mas de Pelegrí
Mas de Pep
Mas de Pessetes.
Mas de Salvador
Mas de Silvestre
Mas de Toni
Mas de l'Anouer
Mas de Trigos.
Mas del Boiro
Mas del Carrascal
Mas del Collao
Mas del Collet
Mas del Mançanar
Mas del Pinaret
Mas del Racó
Mas del Racons
Mas del Surdo
Mas del Xato
Mas dels Arcs
Mas dels Gossos
Mas de Capote
Mas Roig
Molí Caldero
Molí de Geroni
Molí de Pasqual
Molí del Regolfo
Molí de l'Assor
Molí Lluna
Molí Més Alt
Molí Més Baix
Molí Prats
Sant Bartomeu
Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i la ramaderia, encara que actualment podem trobar desenvolupament econòmic en la resta de sectors econòmics:
Ermita de Sant Antoni del segle xviii. En ple camí vell de Vistabella al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. És una construcció quadrangular, adossada al cementeri.
Ermita de Sant Bartomeu dels segles xiii i xiv. Situada en l'antic camí cap a Barcelona. Té un pòrtic frontal i una espadanya bastant elevada. El llogaret que l'alcull està abandonat. En l'interior podem apreciar una estructura d'arcs diafragma i un esplèndid sòl de lloses. La coberta és de teula roja. Se celebra una romeria el dia 24 d'agost, amb rondalles, missa i esmorzar.
Ermita de Loreto dels segles XVI al XVIII. Ubicada a extramurs de la vila, pròxima a les darreres restes de la Muralla encara en peu.
Casona Polo. Del segle xviii. Edifici de tres plantes de maçoneria emblanquinada, amb escut familiar en la façana i situada al llogaret de Loreto.
Construccions de pedra en sec. El terme de Vistabella del Maestrat compta amb una catalogació de casetes de pedra en sec que supera les 600 construccions realitzades sense cap tipus d'aglomerant. Esta tècnica constructiva ancestral configura un paisatge peculiar que s'ha convertit en un autèntic patrimoni per a la humanitat.
Muralles (Vistabella del Maestrat)Muralles.
Portal del Forn. Muralles de Vistabella del MaestratPortal de Sant Roc. Del segle xii. Antiga porta d'entrada al recinte emmurallat original, consistent en una arquejada en pedra, amb la imatge del sant en ceràmica de L'Alcora.
Portal del Forn. Del segle xii. Amb les mateixes característiques que l'anterior.
Pont romà. En la vall del riu Monlleó. A pesar de no haver estat restaurat ni tan sols protegit en cap moment, l'arc es troba en molt bones condicions de conservació, ja que tota l'estructura s'aprecia clarament, si bé algunes pedres han caigut i les parets estan deteriorades pel pas del temps. Una de les raons per les quals el pont està tan ben conservat és que durant segles fins als nostres dies va ser un element important de la infraestructura de la transhumància entre les províncies de Terol i Castelló.
Restes del Castell de Boi. Del segle XIII. Es troba pròxim al límit amb el terme municipal de Culla, on estava situada l'antiga població de Vistabella. Va ser un castell penjat sobre paredasses verticals de pedra en un pas estret. Estratègicament situat, degué ser un lloc avançat de defensa, històrica i militarment lligat sempre al Castell de Culla. Degué ser un edifici impressionant, de grandària mitjana, amb tres o quatre torres elevades adaptades a les pedres del precipici. En l'actualitat es troba en ruïnes, encara que conserva nombroses restes: llenços de muralla, elements de totes les torres i diferents recintes i espais interiors.
Castell i muralles de Vistabella del Maestrat. El castell s'alçava en el nucli urbà de la població actual. Estava emplaçat estratègicament per a la defensa de les terres altes del Monlleó. De la fortalesa pròpiament dita en queden restes escasses, entre les quals destaquen les que es troben en la part posterior de l'església parroquial. El castell, d'origen àrab, ja apareix citat com a tal en la venda de Culla que Guillem d'Anglesola va fer al Tremp en 1303. Actualment, ocupa el seu lloc el depòsit d'aigua de Vistabella del Maestrat.
Font de Dalt. Font d'origen natural situada al vessant del Calvari. El seu cabal ha disminuït a causa de les circumstàncies climatològiques (falta de neus); no obstant això, encara se la qualifica com la millor aigua de la contornada. Antigament abastia d'aigua els habitants del municipi, que la transportaven en botiges fins que va ser instal·lat el servei d'aigua corrent en les cases; si bé, hi ha qui encara preferix per a beure les aigües de la font. Per això encara és habitual vore gent anar a la font a poar aigua amb botiges.
Degollació de Sant Joan Baptista. El 29 d'agost se celebra en el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa la festa de la degollació de Sant Joan Baptista. Diuen que els templaris, a qui s'adjudica la construcció de l'ermitori, eren devots del sant i proclius a celebrar est esdeveniment.
Notes
↑CpV són les sigles de Candidatura per Vistabella.
Referències
↑«Red de senderos. Provincia de Castellón» (en castellà). Cma.gva.es. Arxivat de l'original el 2016-04-06. [Consulta: Abril 2016].
↑Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE. La població de fet dels anys 1857 i 1860 sols té una funció orientativa. Dades tretes de l'Institut Nacional d'Estadística. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842.
↑Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.147 [Consulta: 29 abril 2020].
↑Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 46-47. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
↑ 9,09,1Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Vistabella del Maestrat. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].