Walden 7
 |
Anna Bofill i Levi
 | |
| 41° 23′ N, 2° 04′ E / 41.38°N,2.07°E / 41.38; 2.07 | |
El Walden 7 és un edifici de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història i descripció
Situat a l'emplaçament de la fàbrica de ciment Sansón, fou projectat el 1972 pel Taller d'Arquitectura, un grup de treball interdisciplinari format per enginyers, psicòlegs, filòsofs i arquitectes, entre els quals hi havia Anna i Ricard Bofill i Leví, Salvador Clotas, Ramón Collado, José Agustín Goytisolo, Joan Malagarriga, Manuel Núñez Yanowsky, Dolors Rocamora i Serena Vergano.[2]
L'obra es va acabar el 1975,[1] amb un pressupost notablement menor que els habitatges socials de l'època i un finançament atípic. Representà un impacte enorme sobre l'entorn per les seves dimensions i la desmesurada potència de la seva volumetria d'immens vidre mineral. La seva alçada depassa els 40 m i té 15 plantes. Es compon de cèl·lules o mòduls agrupables sensiblement quadrangulars de 30 m², podent-se crear des d'un estudi d'un sol mòdul fins a l'habitatge més gran, de quatre mòduls, en diferents nivells. Té 70 estudis d'una cèl·lula, 23 estudis més 27 apartaments de dues cèl·lules, 174 apartaments de tres cèl·lules i 74 de quatre, aquests dos darrers grups formant dúplex.[1] En total, hi ha aproximadament 446 pisos i hi resideixen uns 1.000 veïns, amb una superfície edificada de 31.140 m².[cal citació] Representa la primera fase d'un projecte més ambiciós, anomenat Ciutat de l'Espai i que tindria 71.000m² i capacitat per a uns 3.000 habitants.[1]
Està format per divuit torres que es desplacen des de la vertical de la seva base formant una corba i prenent contacte amb les torres contigües. El resultat és un laberint vertical amb set patis interiors comunicats en horitzontal i en vertical. La façana davantera té una forma semblant a una gran lletra «M». En canvi, a la façana posterior s'hi veu una doble «O». Les finestres exteriors tenen una peculiar forma semicircular i la seva distribució és irregular tot i que manté certa simetria; sembla que s'hi pretenia trencar amb les línies rectes, la combinació dels quals amb les circulars hi és constant. Tot i que l'exterior és d'un color vermell argilós, a l'interior es combina aquest color amb un blau intens. Són de color blau les zones comunes de la planta baixa, els passadissos, les passarel·les, i les parets dels quatre patis interiors més grans (aquests, a més, tenen una font a la planta baixa).[cal citació]
A partir del 1977, es van fer evidents greus defectes en la construcció quan les rajoles de tota la façana van començar a caure.[2] La promotora havia fet fallida, i l'Ajuntament es va negar a declarar l'edifici en ruïna, quedant-se amb els terrenys de la promotora que quedaven lliures per a finançar l'alt cost de la reparació, uns 1.000 milions de pessetes (6 milions d'euros).[cal citació] Les obres de rehabilitació començaren el 1993[2] i es van acabar el 1995.[cal citació]
Galeria d'imatges
-
Entrada principal -
Vista dels balcons -
Vista dels passadissos al voltant d'un pati
Referències
Bibliografia
- Miró i Rufà, Josep Maria «Walden 7». Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo lloc=Barcelona, 111, 1975, pàg. 13–31.
- Solé, Josep Lluís; Amigó. Walden 7 i mig. Ajuntament de Sant Just Desvern, 1995.
- arradimas, Ignacio «Walden 7 la utopía de una comunidad autónoma». Hogar y Arquitectura [Madrid], 177, 1976, pàg. 21–30.
- «Walden 7 par lui même». Arquitecturas Bis [Barcelona], 8, 1975, pàg. 30–32.
- GA House [Barcelona], 1, 1976, pàg. 18–35.
- «Walden 7. Una realización de arquitectura con nuevas propuestas sobre viviendas». Jano Arquitectura [Barcelona], 34, 1976, pàg. 50–53.
Enllaços externs
- Walden 7 - Lloc web oficial
- «Walden 7». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Waldenites». 30 minuts. 3cat, 06-07-1997.