Wilson (pel·lícula)

Wilson

Fitxa
Direcció	Henry King
Protagonistes	Alexander Knox Charles Coburn Geraldine Fitzgerald Thomas Mitchell Cedric Hardwicke Vincent Price Mary Anderson J. M. Kerrigan Marcel Dalio Felix Basch Francis X. Bushman Marie Dressler Douglas Fairbanks Francis Ford Dell Henderson Al Jolson Matt Moore Mary Pickford Theodore Roosevelt Ruth Ford Sidney Blackmer Edwin Maxwell Gino Corrado Charles Halton Charles Miller James Rennie John Ince Ruth Nelson Stanley Logan Stanley Ridges Thurston Hall Tonio Selwart William Eythe Katherine Locke Arthur Space William P. Carleton Frederick Burton Edward Earle Emmett King Grandon Rhodes
Producció	Darryl F. Zanuck
Dissenyador de producció	James Basevi
Guió	Lamar Trotti
Música	Alfred Newman
Fotografia	Leon Shamroy
Muntatge	Barbara McLean
Vestuari	René Hubert
Productora	Twentieth Century Fox
Distribuïdor	20th Century Studios i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1944
Durada	154 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Nova Jersey
Color	en color
Descripció
Gènere	Drama, biografia
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor (1945) Oscar a la millor direcció (1945) Òscar a la millor pel·lícula en color (1945) Oscar al millor muntatge (1945) Oscar al millor guió original (1945) Oscar a la millor pel·lícula (1945) Oscar a la millor direcció artística, color (1945) Òscar a la millor música (comèdia o drama) (1945) Oscar al millor so (1945) Oscar als millors efectes especials (1945)
Premis	Òscar a la millor pel·lícula en color (1943) Oscar al millor muntatge (1943) Oscar al millor guió original (1943) Oscar a la millor direcció artística, color (1943) Oscar al millor so (1943) National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades

Wilson és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Henry King, estrenada el 1944. És la biografia del president estatunidenc Woodrow Wilson.

La història comença el 1909, quan Wilson (Alexander Knox) més conegut com el cap de la Universitat Princeton i l'autor de diversos llibres sobre el procés democràtic. Instat a optar per Governador de Nova Jersey per la maquinària política local, Wilson aviat prova que va a la seva, no comprometent-se amb ningú i dedicat a la veritat a qualsevol cost.^[1][2]

• Alexander Knox: Woodrow Wilson
• Charles Coburn: Professor Henry Holmes
• Geraldine Fitzgerald: Edith Bolling Galt
• Thomas Mitchell: Joseph Tumulty
• Ruth Nelson: Ellen Wilson
• Cedric Hardwicke: Senador Henry Cabot Lodge
• Vincent Price: William Gibbs McAdoo
• William Eythe: George Felton
• Sidney Blackmer: Josephus Daniels
• James Rennie: Jim Beeker
• Marcel Dalio: Georges Clemenceau
• Charles Halton: Coronel House
• Mary Anderson: Eleanor Wilson
• Robert Barrat (no surt als crèdits): Secretari d'Agricultura Edwin Meredith
• Will Wright
• Francis X. Bushman (no surt als crèdits): Barnard Baruch

• 1945: Oscar a la millor direcció artística per Wiard Ihnen, Thomas Little
• 1945: Oscar a la millor fotografia per Leon Shamroy
• 1945: Oscar al millor muntatge per Barbara McLean
• 1945: Oscar a la millor edició de so per Edmund H. Hansen (20th Century-Fox SSD)
• 1945: Oscar al millor guió original per Lamar Trotti
• 1945: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Alexander Knox

• 1945: Oscar al millor actor per Alexander Knox
• 1945: Oscar al millor director per Henry King
• 1945: Oscar als millors efectes visuals per Fred Sersen i Roger Heman Sr.
• 1945: Oscar a la millor banda sonora per Alfred Newman
• 1945: Oscar a la millor pel·lícula

La pel·lícula va ser escrita per Lamar Trotti i dirigida per Henry King. La filla de Wilson, Eleanor Wilson McAdoo, va servir com a consellera informal.^[3] El periodista Ray Stannard Forner, una autoritat que Wilson va servir com un assessor.

La pel·lícula va informar perdues de 2 milions de dòlars per la Fox^[4]

Encara que la pel·lícula va ser majoritàriament criticada,^[5] va guanyar cinc Oscars, i és també recordada per ser un gran fracàs econòmic. El crític de cinema Manny Farber era particularment inentusiasta, definint la producció com a "costosa, tediosa i impotent" mentre escrivia: "L'efecte de la pel·lícula és similar al produït per les postals comprades en estacions de ferrocarril, que es despleguen com acordions i et mostren els punts d'interès de la ciutat ... Els productors podrien haver mostrat més sobre la Guerra Mundial, la pau a Versalles, i el mateix Wilson, però que el deixen fora de la pel·lícula de la mateixa manera que els tuguris queden fora de la tria de postals ... "^[6]