Enduro 1, abreujat E1, és una de les tres principals categories (o classes) en què es disputa el Campionat del Món d'enduro. Juntament amb les altres dues principals (E2 i E3), fou introduïda el 2004 i venia a substituir la històrica categoria dels 125 cc 2T i la dels 250 cc 4T.[1] Des del 2016, el millor absolut de la temporada considerant els resultats conjunts de les tres categories (E1, E2 i E3) és proclamat campió del món d'EnduroGP.[2]
Reglament
La categoria ha anat variant lleugerament les seves especificacions tècniques al llarg dels anys i els límits dels motors s'han adaptat a l'evolució tècnica dels de quatre temps (4T), de manera que si inicialment els de dos temps (2T) tenien un límit de cilindrada inferior per a compensar la manca de potència, actualment aquest límit és idèntic a tots dos tipus de motor,[3] ja que ambdós ofereixen ara el mateix rendiment. Pel que fa al color de les plaques porta-números de la motocicleta, han de ser negres amb números blancs.
L'evolució de les reglamentacions ha estat la següent:
↑S'ha comptabilitzat la marca de la motocicleta amb què el campió del món guanyà el títol aquell any.
Referències
↑«Regulations for the E1, E2, E3 and EJ FIM Enduro World Championships» (PDF) (en anglès). fim-live.com. FIM, 18-02-2016. [Consulta: 20 desembre 2017].
↑«2022 FIM Enduro World Championship Regulations» (PDF) (en anglès). fim-moto.com. FIM, 20-12-2021. [Consulta: 2 gener 2022].
↑Torrecillas, Jorge. «Cambios repentinos en las categorías del Mundial de Enduro 2018» (en castellà). moto1pro.com, 06-03-2018. [Consulta: 7 gener 2022].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enduro 1