Enduro 3, abreujat E3, és una de les tres principals categories (o classes) en què es disputa el Campionat del Món d'enduro. Juntament amb les altres dues principals (E1 i E2), fou introduïda el 2004 i venia a substituir la històrica categoria dels 500 cc 4T.[1] Des del 2016, el millor absolut de la temporada considerant els resultats conjunts de les tres categories (E1, E2 i E3) és proclamat campió del món d'EnduroGP.[2]
Reglament
La categoria ha anat variant lleugerament les seves especificacions tècniques al llarg dels anys, bàsicament pel que fa al límit inferior de cilindrada dels motors, tant els de quatre temps (4T) com els de dos temps (2T).[3] El 2017, la categoria ser rebatejà EnduroGP i el límit de cilindrada s'igualà per a tots dos tipus de motor (ja que ambdós ofereixen ara el mateix rendiment), però el 2018 es revertí la situació. També el color de les plaques porta-números de la motocicleta es va canviar el 2017 al blanc, tot i que actualment torna a ser l'inicial, groc.
L'evolució de les reglamentacions ha estat la següent:
↑S'ha comptabilitzat la marca de la motocicleta amb què el campió del món guanyà el títol aquell any.
Referències
↑«Regulations for the E1, E2, E3 and EJ FIM Enduro World Championships» (PDF) (en anglès). fim-live.com. FIM, 18-02-2016. [Consulta: 20 desembre 2017].
↑«2022 FIM Enduro World Championship Regulations» (PDF) (en anglès). fim-moto.com. FIM, 20-12-2021. [Consulta: 2 gener 2022].
↑Torrecillas, Jorge. «Cambios repentinos en las categorías del Mundial de Enduro 2018» (en castellà). moto1pro.com, 06-03-2018. [Consulta: 7 gener 2022].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enduro 3