Publi Corneli Escipió Nasica Còrculum

El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Corneli» i el cognomen és «Escipió Nasica Còrculum».
Plantilla:Infotaula personaPubli Corneli Escipió Nasica Còrculum
Biografia
Naixementc. 205 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort141 aC Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
162 aC – 162 aC
Juntament amb: Gai Marci Fígul
Pontífex màxim
150 aC – 141 aC – Publi Corneli Escipió Nasica Serapió →
Princeps senatus (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarTribú militar Modifica el valor a Wikidata
ConflicteTercera Guerra Macedònica Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCornelis Escipions Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCornèlia Africana la Major Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Corneli Escipió Nasica Serapió Modifica el valor a Wikidata
ParesPubli Corneli Escipió Nasica Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Publi Corneli Escipió Nasica Còrculum (en llatí: Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum) va ser un magistrat romà del segle ii aC. Formava part de la gens Cornèlia i era de la família dels Escipions, d'origen patrici.

Era fill del cònsol del 191 aC Publi Corneli Escipió Nasica. Va heretar del seu pare l'afició a la jurisprudència i, pel seu coneixement de la llei civil i pontifical, va rebre el nom de Corculum ('coret, cor petit', com a seu del sentiment i del seny).[1]

Es va casar amb una filla de Publi Corneli Escipió Africà, Cornèlia Africana. Apareix per primera vegada l'any 168 aC, quan servia amb distinció a les ordes de Luci Emili Paule Macedònic, especialment a la Batalla de Pidna, a Macedònia. L'any 162 aC va ser cònsol per primera vegada amb Gai Marci Fígul, però va renunciar quasi al mateix moment de prendre possessió del càrrec per un defecte en els auspicis, juntament amb el seu col·lega. L'any 159 aC va ser censor amb Marc Popil·li Lenat, i va imposar una norma per la qual no es podien erigir estàtues de personatges públics al fòrum, sense l'autorització expressa del senat o del poble. Durant la seva censura es va introduir per primera vegada la clepsidra a Roma. Va ser cònsol per segona vegada el 155 aC amb Marc Claudi Marcel i va sotmetre els dàlmates. L'any 150 aC va ser elegit pontífex màxim.

Es va oposar a les innovacions, i en el seu consolat va fer demolir un teatre, quasi acabat, per ser contrari a la moral pública. Quan Cató expressava el seu desig de destruir Cartago (delenda est Cartago), Escipió, en canvi, declarava que s'havia de conservar, atès que l'existència d'aquest rival servia per donar prova de la llibertat del poble. Com a orador va ser elogiat per Ciceró, i Aureli Víctor el descriu com a «eloquentia primus, juris scientia consultissimus, ingenio sapientissimus».[2]

Referències

  1. Corculum a corde dicebant antiqui solertem et acutum, segons Pescenni Fest.
  2. «Scipio Nasica». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Publi Corneli
Escipió
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Luci Corneli
Escipió
Publi Corneli
Escipió
 
 
Publi Corneli
Escipió Barbat?
 
 
Luci Corneli
Escipió Barbat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gneu Corneli
Escipió Àsina
Mani Pomponi
Mató
Luci Corneli
Escipió
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Publi Corneli
Escipió Àsina
Pompònia
 
Publi Corneli
Escipió
Luci Emili
Paulus
Gneu Corneli
Escipió Calvus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Luci Corneli
Escipió Asiàtic
Publi Corneli
Escipió Africà
 
Emília
Tèrcia
 
 
Luci Emili
Paulus Macedònic
Publi Corneli
Escipió Nasica
Gneu Corneli
Escipió Hispal
 
Paula
Cornèlia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Luci Corneli
Escipió
Gneu Corneli
Escipió
Luci Corneli
Escipió
Publi Corneli
Escipió
 
 
Tiberi
Semproni Grac
 
Cornèlia
la Menor
Cornèlia
la Major
 
Publi Corneli
Escipió Nasica
Còrculum
Gneu Corneli
Escipió Hispà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Corneli Escipió
Asiagen Comat
Luci Corneli
Escipió
Publi Corneli
Escipió
Publi Corneli
Escipió Emilià
 
SempròniaGermans GracsPubli Corneli
Escipió Nasica
Serapió
Quint Cecili
Metel Macedònic
Gneu Corneli
Escipió
 
 
 
 
 
 
 
Vaciena
 
Luci Corneli
Escipió Asiagen
 
 
Luci Licini
Cras
Publi Corneli
Escipió Nasica
 
Cecília
Metel·la
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Luci Corneli
Escipió
Asiagen Emilià
Cornèlia
 
Publi Sesti
 
 
Licínia
 
Publi Corneli
Escipió Nasica
Quint Cecili
Metel Pius
Cornèlia
 
Publi Corneli
Lèntul
Marcel·lí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Luci Licini
Cras Escipió
Quint Cecili
Metel
Pius Escipió
Gneu Corneli
Lèntul Marcel·lí

  • Vegeu aquesta plantilla
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol
  • Vegeu aquesta plantilla
 509 aCGai Papiri  460 aCQuint Furi  431 aC: A. Cornelius Cossus  420 aC: M. Folius  397 aC: Sp. Minucius Augurinus  390 aCM. Fabius Vibulanus 390 aC: M. Fabius Ambustus  332 aC: P. Cornelius Calussa  304 aCP. Cornelius Scipio Barbatus  254 aCTib. Coruncanius  243 aC: L. Caecilius Metellus  221 aC: L. Corneli Lèntul Caudí 213 aC: M. Cornelius Cethegus 212 aCP. Licinius Crassus Dives 183 aC: C. Servilius 180 aC: M. Aemilius Lepidus 150 aCP. Cornelius Scipio Nasica Corculum 141 aCP. Cornelius Scipio Nasica Serapio 132 aCP. Licinius Crassus Dives Mucianus 130 aC: P. Mucius Scaevola 114 aCL. Caecilius Metellus Delmaticus  103 aC: Cn. Domitius Ahenobarbus  89 aC: Q. Mucius Scaevola  81 aCQ. Caecilius Metellus Pius 63 aCC. Iulius Caesar 57 aC: C. Scribonius Curio 44 aCM. Aemilius Lepidus 12 aCImperator Caesar Augustus